A l’hora de comprar vacances per Internet i de moure’s per països estrangers, és important seguir uns quants consells per no comprometre la nostra seguretat

Durant les vacances de Setmana Santa, la mobilitat augmenta: la gent es mou pel país i per Europa, agafem avions, trens, cotxes, utilitzem el GPS per arribar a les destinacions, comprem, fem reserves… I, com us podeu imaginar, tot això implica dues variables que són molt importants: compres i telefonia mòbil.

Turisme a baix preu?

Cada vegada més utilitzem Internet per gestionar els nostres viatges, i moltes vegades ho fem a la recerca de preus més competitius. Al voltant d’això hi ha molts mites i hi ha uns quants consells que val la pena de tenir en compte de cara a no comprometre la nostra seguretat.

  • Feu servir webs i apps de confiança, amb una trajectòria sòlida en el mercat, i desconfieu de les que no tinguin un històric de comentaris o referències de clients.
  • Reviseu sempre els termes i condicions, la lletra petita de la contractació, i no seguiu endavant en la compra si teniu dubtes seriosos que puguin comprometre el vostre viatge o la vostra seguretat. Exigiu que hi hagi una línia d’atenció, o bé telefònica o bé virtual, que us pugui resoldre els dubtes.
  • Conserveu tota la documentació relativa a la compra ja que, en cas de reclamació, serà la base de la vostra argumentació.
  • A l’hora de pagar, trieu sistemes com ara SSL, que asseguren el xifrat de les dades, PayPal, que garanteix que no es perden les dades de la targeta, o targetes virtuals, amb les quals establim d’entrada un límit de crèdit.
  • Aprofiteu els fòrums de viatgers per comprovar que allò que s’ha ofert als altres és allò que us han ofert a vosaltres.
  • És recomanable que, a l’hora de mirar ofertes i comprar-les, feu servir la navegació privada, diferents navegadors i, fins i tot, diferents ordinadors per comparar preus. Penseu que les galetes i l’historial de navegació poden influir no només en la publicitat que rebeu en la vostra navegació sinó també en la política de preus que apliquen les pàgines web. És el que es coneix com a ‘dynamic pricing’, és a dir, l’ús d’algoritmes per modificar els preus en funció del tipus de client i el seu comportament a la xarxa. O el que és el mateix, com s’empra la tecnologia per adaptar la política de preus de les companyies que operen per Internet.

Mòbils i itinerància a l’estranger

Els mòbils van enganxats a nosaltres com si fossin peces de roba. Abans de l’abolició del ‘roaming’, que era el sobrecost que es pagava per utilitzar les dades en altres països, en general teníem més cura en l’ús del dispositiu quan estàvem fora de cas. Ara, arran de la desaparició d’aquest extra a la majoria d’operadores de telefonia, podem navegar a bona part dels països d’Europa sense cap sobrecost afegit. De totes maneres, també val la pena tenir presents alguns consells referents a la navegació per Internet amb dades pròpies.

  • Des del juny de 2017, no es paga aquest sobrecost als països de la UE: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia, Suècia i el Regne Unit. A la resta de països de fora de la Unió Europea sí que s’hi aplica el ‘roaming’, i especialment amb l’ús de les dades el preu és elevat. Andorra, un país que tenim a tocar, no pertany a la UE i les operadores d’aquí apliquen les tarifes de ‘roaming’ estàndards. És convenient consultar-les abans de viatjar-hi per evitar sorpreses desagradables.
  • Per evitar fraus entre usuaris de diferents països, especialment en zones frontereres, les operadores mòbils poden comprovar si la quantitat d’ús de dades en itinerància és superior a l’ús de dades al país d’origen. És el que s’anomena ‘clàusula d’ús raonable’.
  • Si estem a l’estranger i superem els serveis contractats amb l’operadora (és a dir, el total de gigues que tenim), aquesta aplicarà una sèrie de recàrrecs que en cap cas poden superar els que ha establert la Comissió Europea: 3,2 cèntims/minut pel que fa a les trucades de veu; 1 cèntim per SMS i 6 euros per giga de dades. Tots aquests preus sense IVA.
  • Les operadores han de complir amb la normativa vigent de protecció de dades personals, i només poden emprar les nostres dades amb l’objectiu de comprovar i comparar l’ús del ‘roaming’ amb el consum nacional.
  • Si busquem una wifi disponible, cal assegurar-se que sigui segura. Molt de compte amb les wifi públiques (‘hotspots’), que són potencials portes d’entrada perquè els furoners s’introdueixin en els nostres equips i puguin accedir a les nostres dades.

 

Vols seguir-nos?