Tona Castell: “Hem de considerar els mòbils més com a aliats en l’educació que no com a divergents”

L’assessora tècnica docent a l’ÀreaTAC considera que cal la col·laboració de tota la comunitat educativa per veure l’entorn com una fortalesa tenint en compte els punts dèbils i la manera de corregir-los

 

Qui és Tona Castell?

Twitter: @tonacastell

Assessora tècnica docent a l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement

Professora al Grau d’Educació Infantil i al Màster de Psicopedagogia de la UAB

Directora de la revista In-fàn-ci-a de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Com s’està adaptant l’escola, en particular, i l’educació, en general, a l’entorn digital?

L’entrada de l’entorn digital als centres educatius és un projecte que ja té més de tres dècades en el sistema educatiu català. Aquest entorn digital no s’entén com l’aposta per un material tecnològic d’accés per a tot l’alumnat. Es caracteritza per l’ús de la tecnologia d’un conjunt de persones (infants, nois, adolescents, joves i adults), però també per la manera com perceben els coneixements amb aquesta tecnologia, la forma de relació, interacció i comunicació que estableixen amb i mitjançant la tecnologia, i una nova manera de fer recerca i de crear. És a dir, un nou estil d’aprenentatge. En conseqüència estem immersos en un entorn, el digital, en constant canvi. Aquest paper s’assumeix des del lideratge dels equips educatius i des dels projectes educatius de centres, entre el que es troba el projecte del Pla TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement).

Quin ha estat l’impacte en el professorat i en l’alumnat?

Perquè la tecnologia tingués l’impacte esperat calia que el marc curricular de les diferents etapes educatives recollissin la concreció de l’entorn digital a les aules. És així com es va identificar i desenvolupar la competència de l’àmbit digital, on es proposen continguts i s’ofereixen orientacions metodològiques i d’avaluació. Aquesta competència (com la resta) ha estat integrada i recolzada pels decrets d’ordenació, tant dels ensenyaments de l’educació primària com de l’educació secundària. Amb diferents nivells, totes les escoles i instituts han canviat el fer informàtica a l’aula d’ordinadors per la implementació, cada vegada de forma més competencial i transversal, de l’ús d’ordinadors, dispositius mòbils, pissarres interactives i altres estris tecnològics, en el seu treball quotidià en qualsevol àrea curricular.

Quin creus que és, en general, el nivell de seguretat de nens i joves a la xarxa? Es parla molt sovint de la desprotecció que viuen, però segurament mai fins ara hi havia hagut tanta sensibilització. Com s’entén aquesta aparent paradoxa?

La sensibilització penso que està provocada perquè el canvi social pel que fa a l’ús comunicatiu, de participació i de coneixement de la tecnologia ha estat exponencial. Les oportunitats d’amagar identitats van ser, en els inicis de la xarxa global, massa elevades. Aquest fet, entre altres, va generar una curiositat innata de nens i joves i els va fer entrar en llocs web als quals mai haguessin pogut accedir. Darrere d’aquests webs no hi havia transparència de cap tipus, ni humana ni de recollida de dades. I, en aquesta societat en què vivim, sabem que la baula més feble però més engrescada i irreflexiva és la dels menors d’edat. En aquesta perversió del sistema és on la desprotecció dels infants i dels joves és més eminent i flagrant. Crec que caldrien polítiques de control encara més exhaustives per evitar els paranys d’accés a moltes plataformes i portals.

Com es treballa la seguretat a la xarxa a l’aula amb els alumnes?

En la competència digital a primària i secundària hi ha una dimensió dedicada exclusivament als hàbits d’ús saludable de la tecnologia, el civisme i la identitat digital. Es basa sobretot en conscienciar nois i joves a fer un ús crític, prudent i responsable de l’entorn digital. La seguretat a la xarxa i els danys, a voltes irreversibles, del seu ús fraudulent són temes essencials ja des dels primers cursos de primària. Al portal XTEC hi ha moltes unitats didàctiques que es treballen a les escoles i als instituts amb la finalitat de fer conscients als alumnes dels riscos de la xarxa. També es duen a terme campanyes per orientar en cas d’assetjament o ciberassetjament escolar. Cal la col·laboració de tota la comunitat educativa per veure l’entorn digital com una fortalesa però tenint molt en compte els punts dèbils i la manera de corregir-los.

Hi ha una consciència, per part de nens i joves, sobre la importància de la identitat digital?

Des del treball conscient a l’aula de la identitat digital, perquè està recollit en la competència digital, penso que s’ha millorat molt. Així i tot, costa que entenguin que la identitat digital no és només la descripció en el perfil d’usuari que cadascun pot tenir a la xarxa, sinó que és el rastre del que els altres diuen de cada un. Malauradament, els mitjans de comunicació només ens mostren els casos més extrems i més punibles d’usos capciosos.

Mòbil integrat en el sistema educatiu: pros i contres?

La qüestió és si a les activitats i als contextos d’aprenentatge que es porten a terme en l’entorn educatiu els dispositius mòbils són necessaris o no. Si el mòbil és només un recurs més, no ens caldria parlar-ne tant. El que passa és que la integració dels dispositius mòbils ha de permetre i ha d’afavorir una transformació educativa significativa. I aquest és l’objectiu que potser fa més basarda. La transformació es defineix com una redefinició de contextos i situacions d’aprenentatge i dels processos educatius, on els dispositius mòbils, i la tecnologia en general, esdevenen facilitadors d’aquest aprenentatge. Per tant, hem de considerar els mòbils més com aliats en l’educació que no com a divergents.

Vols seguir-nos?