Tot allò que es penja de la canalla a la xarxa forma part de la seva futura identitat digital 

Sabeu què el ‘sharenting’? Si us ho expliquem amb un exemple ho veureu molt clar. Imagineu-vos que teniu un fill o una filla (o fills i filles) i, a les vostres xarxes socials, aneu penjant fotos d’ells. O pitjor encara: que els obriu xarxes socials sense el seu consentiment.

Al llarg dels anys, aquestes imatges, penjades òbviament sense consentiment per part seva, formen el que s’anomena la identitat digital d’aquesta persona. I, no ens enganyem, hi ha imatges d’aquestes que poden ser totalment neutres, però n’hi ha d’altres que, amb els anys, es poden convertir en elements incòmodes des del punt de vista de la vida social i laboral adulta.

I no només això. Les imatges amb un cert grau de compromís poden convertir-se en moneda de canvi en casos de ciberassetjament, suplantació d’identitat o robatori de dades.

Per tant, abans de penjar imatges i/o donar indicacions sobre noms, llocs de residència o d’estudi, tinguem en compte aquestes premisses:

 No crear perfils específics a xarxes socials dels fills i filles menors d’edat, amb noms i cognoms, ubicació, etc.

 No penjar imatges de nens o nenes que puguin comprometre’ls en el futur. Abans de compartir, pensar en les implicacions futures d’aquesta imatge o vídeo.

 Si volem compartir imatges, intentar que no apareguin primers plànols i, sota cap concepte, que apareguin despullats.

 Consultar la privacitat de la xarxa social de cara a protegir qui pot veure i qui no la imatge.

 No utilitzar mai imatges de tercers nens sense el consentiment explícit dels pares.

Si feu un cop d’ull a aquests quatre vídeos que parlen sobre el ‘sharenting’, veureu la dimensió del problema.

Vols seguir-nos?