Cal ser molt conscients de les implicacions legals i penals dels nostres actes a la xarxa

A Internet hem après (i, de fet, aprenem cada dia) moltes coses: a relacionar-nos, a estar informats, a jugar, a compartir… Les xarxes socials han multiplicat exponencialment les nostres interaccions a través d’aquest canal. La compartició de qualsevol tipus d’element s’ha convertit en una constant de les nostres vides: textos, fotos, vídeos… I hem hagut d’aprendre també quins són els nous límits de la privacitat.

Quin tipus de contingut compartim a la xarxa? Amb qui? Quan i com? Som conscients que un cop hem compartit una foto, un vídeo o qualsevol altre tipus de format perdem totalment el control?

Fa pocs dies, una notícia relativa a l’ús de les xarxes socials ha trasbalsat la societat danesa, i en general, l’europea: la policia d’aquest país nòrdic ha acusat formalment 1.004 joves d’entre 15 i 30 anys per un delicte de distribució de pornografia infantil. La paradoxa és que molts d’aquests menors i joves no eren conscients que cometien un delicte.

Els fets

Tot arrenca amb un vídeo de contingut sexual protagonitzat per dos menors d’edat, amb total consentiment segons sembla, que entre els anys 2015 i 2017 es comença a viralitzar a través de la missatgeria instantània de Facebook.

És la plataforma creada per Mark Zuckerberg qui va comunicar a les autoritats nord-americanes aquesta circumstància. I les autoritats nord-americanes van fer el mateix amb les daneses, que van iniciar tota la investigació per detectar com s’havia distribuït aquest contingut.  Els acusats s’exposen a un delicte de difusió de pornografia infantil. En el cas que la justícia danesa els considerés culpables, aquest fet quedaria arxivat als seus respectius expedients personals i els impossibilitaria d’exercir unes determinades feines al llarg de la seva vida.

Exemples concrets ben a prop

Si el cas hagués passat aquí, el tractament legal hauria estat molt similar. Segons el Codi Penal vigent, l’article 189 estableix que la distribució de continguts sexual que inclogui menors d’edat  per qualsevol mitjà pot significar la comissió del delicte de distribució de pornografia infantil. La legislació ho sanciona entre un i cinc anys de presó.

Mireu, per exemple, aquests exemples que s’han produït a casa nostra:

Són només dos exemples que posen de manifest una realitat que aquí ens toca de ben a prop.

Ara fa aproximadament un any, els Mossos d’Esquadra van alertar sobre la circulació d’un vídeo de pornografia infantil a través de Whatsapp. El vídeo anava acompanyat d’un àudio que apel·lava a difondre’l. Precisament la difusió d’aquest material és considerada delicte.

Reflexió, ponderació, conscienciació

Aquest cas posa de manifest com n’és d’important la reflexió i la ponderació, i sobretot la conscienciació, abans de fer qualsevol tipus de compartició a través de les xarxes socials per part dels joves. El cas és representatiu perquè la manca d’intencionalitat o el desconeixement de la llei no els exclou  de la responsabilitat penal (als que són menors d’edats se’ls pot acabar aplicant la llei de responsabilitat del menor). Per tant, cal fer molt d’èmfasi en la pedagogia que compartir segons quins continguts pot representar cometre un delicte des del punt de vista penal. I, davant de qualsevol dubte, hi ha una sèrie de canals per informar-se i denunciar, si s’escau.

Vols seguir-nos?