Quins permisos has de concedir (o no) quan instal·les una app?

Les apps sol·liciten accés a funcions dels dispositius mòbils, però hi ha autoritzacions que no hauríem de concedir si volem mantenir el control de la nostra privacitat

Fem ús de múltiples aplicacions en el nostre dia a dia. Aquests petits programes converteixen els nostres dispositius en ginys d’allò més útils i versàtils.

Per descomptat, les apps funcionen adequadament si compten amb les autoritzacions necessàries per poder fer allò pel que han estat dissenyades, de manera que no té res d’estrany que sol·licitin accés a determinades funcions dels nostres aparells electrònics.

Fins i tot quan parlem de permisos raonables, ens hem de preguntar si cal que una aplicació hi pugui accedir tot el temps o n’hi ha prou que els utilitzi només quan en fem ús. És normal que una aplicació que m’informa de la predicció meteorològica em demani permís per accedir a la càmera? Per quin motiu hauríem de consentir que l’app d’una xarxa social pugui fer trucades? O que un videojoc per a infants accedeixi al micròfon? Hem de saber que la concessió de determinats permisos pot comprometre la nostra privacitat. L’accés a la ubicació, la càmera i la galeria multimèdia o els contactes dels nostres dispositius ha de produir-se amb el nostre coneixement i autorització. També hem de saber si aquesta informació es compareix amb tercers.

És important saber quins permisos són opcionals, quines peticions d’accés han de posar-nos en guàrdia i a controlar la instal·lació i autorització d’aplicacions per evitar ensurts, especialment quan l’ús es tracta de programes de què fan ús els més petits de la casa. T’expliquem quines passes cal seguir a les principals plataformes mòbils, abans i després de la instal·lació d’aplicacions, per controlar quins permisos els concedeixes.

Què són els permisos?

El sistema de permisos és  un mecanisme de seguretat dels dispositius digitals que ajuda a compartimentar la informació i restringir la informació sensible en àrees específiques. Serveixen per informar els usuaris de quina informació o quines dades són requerides per un programa en concret.

Quins són els permisos que més sovint requereixen les aplicacions?

Les aplicacions poden sol·licitar accés a diverses funcions dels nostres dispositius, però és important que ens assegurem de concedir permisos només als programes amb una motivació legítima per fer-ho. Cal aplicar el sentit comú.

Micròfon.
Autoritzar l’accés al micròfon significa permetre a l’aplicació que ens escolti (fins i tot quan tenim el telèfon inactiu damunt de la taula), per això cal estar segur que l’objectiu per a l’enregistrament és legítim.

Telèfon.
És important que hi hagi aplicacions que puguin detectar que hi ha una trucada en curs per poder interrompre el seu funcionament i no destorbar-nos quan parlem amb algú. Però en concedir aquest permís podem estar també autoritzant una aplicació a fer trucades, consultar el registre de comunicacions, assabentar-se del nostre número o a penjar i despenjar.

Contactes.
Permet a una aplicació de consultar l’agenda del terminal. Hi ha aplicacions que hi ha de poder accedir per facilitar-nos la compartició de continguts amb els nostres companys, familiars i amics, però n’hi ha d’altres a les quals no ens convé de garantir accés franc a números de telèfon, adreces (físiques i de correu electrònic) i altres dades personals privades.

Emmagatzematge i memòria.
Les aplicacions amb aquest permís poden desar continguts als nostres dispositius o accedir als arxius que hi tenim desats.

Càmera.
Permet a les aplicacions de capturar instantànies i vídeos. Hi ha aplicacions amb funcions de compartició de contingut multimèdia que hi poden requerir l’accés.

Ubicació.
Suposa el consentiment per accedir al posicionament del dispositiu, a través de la funció GPS.

Calendari.
Les aplicacions que hi tenen accés poden consultar l’agenda, crear esdeveniments i editar-ne d’existents.

Missatges.
Aquest permís atorga accés al registre de missatges dispositiu i permet l’emissió de noves comunicacions textuals.

Sensors corporals.
Les aplicacions connectades a les polseres d’activitat física o altres dispositius wearable enregistren dades biomètriques.  No volem que la informació sobre la nostra salut i estat físic vagi a parar a males mans.

Quins permisos ja he donat o estic a punt de donar?

Hem de tenir clar que la precaució en la instal·lació és el primer tallafoc contra la fuga de dades i la divulgació d’informació sensible. De manera que per protegir eficaçment la nostra privacitat hem d’assabentar-nos de què volen saber les aplicacions i per a què necessiten aquella informació.

Abans de la instal·lació:
En descarregar una aplicació podem veure a quina informació ens demanarà d’accedir.
Des de Play Store podem accedir a la pàgina de detalls de l’app en qüestió. A l’apartat “Desenvolupador” trobarem informació sobre els permisos.

Si ja tenim l’aplicació instal·lada:
Des de la configuració del dispositiu, accedim a ‘Aplicacions’ o bé a ‘Administrador d’aplicacions’. Si triem un dels programes instal·lats i consultem la secció “Permisos” podrem veure quins són els requeriments del programari.

Abans de la instal·lació:
En descarregar una aplicació podem veure a quina informació ens demanarà d’accedir.
A la vista prèvia de cada aplicació tenim un apartat de Privacitat en què se’ns explica quines pràctiques per part del desenvolupador del programa poden incloure la gestió de dades personals.

Si ja tenim l’aplicació instal·lada:
Des de la configuració del dispositiu, podem accedir a ‘Privadesa’ per veure tots els permisos disponibles i veure quines aplicacions en fan ús. Podem desactivar fàcilment qualsevol permís que no sigui necessari.

Consells bàsics per protegir la privacitat

1

Sospita preventivament de les aplicacions que volen ser massa tafaneres.
Quan descarreguem una aplicació i consultem els permisos que ens sol·licitarà en instal·lar-la, demanem-nos com s’usaran. Moltes usos maliciosos provenen d’aplicacions que requereixen permisos que no tenen res a veure amb les prestacions que ofereixen als usuaris.

2

Supervisa el que fan les aplicacions dels dispositius familiars.
Assegura’t que les aplicacions que fan servir els nens són segures.

Si convertim aquestes precaucions en la instal·lació i l’ús d’aplicacions en una rutina i les integrem a les pràctiques cibersaludables de la llar, podrem tenir cura de la privacitat familiar i evitar que les apps siguin les qui decideixin per nosaltres i divulguin informació sensible a tercers. I, davant del dubte, l’aplicació del sentit comú ens pot estalviar molts problemes i maldecaps.