Què són els NFT i per què, de sobte, en parla tothom?

La cotització de les versions digitals de mems, clips de vídeo, piulades i GIF animats podria suposar una revolució per al mercat de l’art o bé una nova bombolla

Mems, vídeos, animacions en format GIF, obres d’art… Els NFT o criptovalors no fungibles, versions digitals d’elements de la naturalesa més diversa, s’estan posant a la venda i hi ha qui està desembutxacant grans quantitats de diners per adquirir-ne.

A què obeeix aquest sobtat entusiasme? Com es poden vendre una piulada, un GIF o un arxiu de vídeo o d’imatge? I, sobretot, per què pagar per quelcom que podem contemplar o reproduir tant com vulguem a través de qualsevol dispositiu o imprimir sobre el suport que més ens agradi? La resposta a aquestes preguntes té a veure amb com el paper de la tecnologia afecta la valoració de qualsevol bé.

El valor canviant de la informació

Si hi ha res que caracteritza l’era digital és la facilitat per a la reproducció i la compartició de la informació. La reproductibilitat de documents textuals, gràfics, sonors o animats ens facilita la vida i permet que puguem fer arribar la informació que vulguem a qui vulguem, en qualsevol moment. Ho fem a la feina i al lleure, quotidianament, gràcies a la massificació de les TIC i a Internet.

A finals del segle XIX, al seu assaig de crítica cultural L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, el pensador alemany Walter Benjamin augurava la devaluació de les obres d’art a causa de la proliferació dels mitjans de reproducció mecànica. En el cas dels NFT, però, les noves tecnologies també serveixen per identificar de forma precisa i inequívoca un actiu digital concret. En contra del que pronosticava Benjamin, la representació simbòlica de la informació ha suposat recentment un formidable esclat en la seva valorització.


Una escalada que sembla no tenir aturador

Jack Dorsey (@jack), un dels cofundadors de Twitter va vendre el març passat la seva primera piulada, que també fou la primera publicació a la seva popular xarxa social de microblòguing, per prop de tres milions de dòlars. La subhasta d’aquell missatget publicat el 2006 que deia únicament “estic configurant el meu twttr” havia començat el desembre del 2020. La licitació no va suscitar grans puges en un primer moment, però, després d’un temps de pausa, les ofertes van ascendir de sobte de forma vertiginosa i, finalment, el bé subhastat fou adjudicat a l’empresari malai Sina Estavi, conseller delegat de la firma de tecnologia blockchain Bridge oracle. Dorsey va convertir els ingressos en bitcoin i els va donar a l’organització benèfica africana GiveDirectly.

Aquesta tendència ha seguit amb altres actius digitals:


Què són exactament els NFT?

El que el senyor Estavi va rebre quan va adquirir la piulada del senyor Dorsey és un certificat digital signat pel seu autor, acompanyat de totes les metadades relacionades amb la publicació. “Crec que d’aquí a uns anys la gent s’adonarà del veritable valor d’aquest tuit, com la pintura de la Mona Lisa“, va tuitar, cofoi, el postor. Aquest certificat és el que anomenem NFT, que és l’acrònim de Non Fungible Token, és a dir una representació simbòlica (en podem dir també criptovalor) no fungible.

Designem com a “fungible” un valor que es consumeix amb l’ús: es tracta de béns mobles reemplaçables que s’exhaureixen progressivament. Allò fungible és intercanviable per altres béns de caràcter similar i, per tant, pot ser substituït per altres béns fungibles. El que no és fungible, per contra, no és substituïble. Un bitllet de 10 €, per exemple, és perfectament substituïble per un altre d’idèntic valor, i es consumeix a mesura que el gastem. Una obra d’art, no obstant, no és substituïble per una altra obra d’art, per molt que hi pugui haver obres d’art que puntualment tinguin valors de mercat similars.

Quan adquirim un bé de consum (una rentadora, uns mitjons, una bicicleta) no ens fixem en l’especificitat d’aquell producte en concret. Cada unitat d’aquell model de rentadora, de mitjons o de bicicleta té un valor idèntic a la resta d’unitats del mateix model de producte i, per tant, pot ser perfectament substituït. No obstant, els béns escassos, o que tenen un valor afegit associat perquè són únics, no són reemplaçables. Per aquesta raó els béns no fungibles tenen un valor molt major que no els béns fungibles.

Els NFT, anomenats també nifties, de forma curiosament afectuosa, són un tipus especial de criptovalor que representa una cosa única. Mentre que la resta de criptomonedes són intercanviables, els NFT posseeixen una identificació xifrada única que els fa irreemplaçables. Hi pot haver còpies infinites d’un arxiu digital, però els NFT són la representació simbòlica de l’original, no poden ser copiats i són únics.


Criptomonedes i cadenes de blocs

Una criptomoneda o criptodivisa és un mitjà digital d’intercanvi basat en una cadena de blocs. Una cadena de blocs és un tipus de base de dades distribuïda (és a dir, una sèrie d’informacions digitals emmagatzemades de forma estructurada en una xarxa de sistemes informàtics perquè hi puguin accedir diferents usuaris simultàniament).


Una revolució per a l’art digital o una bombolla?

En definitiva, els NFT serveixen per atorgar un certificat de registre únic a qualsevol elaboració digital i brindar seguretat i autenticació impedint la seva duplicació. Alhora, permeten la compra-venda de la propietat encara que no existeixi realment un actiu físic tangible. Com que permeten traçar l’autoria de les obres i n’eviten l’apropiació no autoritzada, els NFT estan transformant el col·leccionisme d’art i béns digitals.

En poc temps, les plataformes de venda de NTF (com Async Art, Foundation, KnownOrigin, MakersPlace, Mintable, Mintbase, OpenSea, Rarible, Terra Virtua o Zora) no només han proliferat sinó que han passat d’ocupar-se d’un nombre insignificant de transaccions a moure arxius i obres per valor de centenars de milions de dòlars. Diferents veus han alertat sobre el perill de l’esclat d’una possible bombolla. La multiplicació d’aquesta mena de transaccions i l’auge aparentment imparable dels preus podria esclatar de cop i volta i causar un bon disgust a més d’un inversor. De fet, hi ha qui ha assenyalat que les dades apunten de forma clara que el mercat dels NFT ja ha implosionat: les vendes van arribar al seu punt àlgid el 3 de maig passat, quan es van arribar a vendre NFT per valor d’102.000 milions de dòlars en un sol dia; des de llavors hi ha hagut una caiguda sobtada (de prop d’un 90%). En qualsevol cas, previsiblement, transcorregut l’impacte del primer moment, el seu ús i intercanvi tendirà a estabilitzar-se gradualment, com passa amb tota tecnologia.

La fal·lera pels nifties i la seva escalada de preus no ha estat desaprofitada pels artistes. N’hi ha molts que han cavalcat l’onada i han tokenitzat les seves obres d’art digitals. I n’hi ha que han emulat la merda d’artista de Piero Manzoni que va fer cèlebre el 1961 l’artista conceptual: el cineasta documentalista Alex Ramírez-Mallis (Raising Baby Grey, 2020) ha convertit una col·lecció d’enregistraments sonors de totes les seves flatulències durant un any sencer en un NFT, que va vendre per 85 dòlars el mes de març passat. Una versió apropiadament gasosa de la jugada de Manzoni en l’era de la Computació al Núvol.

Hi pot haver còpies infinites d’un arxiu digital, però els Non Fungible Tokens són la representació simbòlica de l’original, per això no poden ser copiats i són únics. Els NFT són un tipus especial de criptovalor que representa una cosa única.


També et pot interessar…