Difusió d’imatges sense el consentiment de qui hi surt. Què hem de tenir en compte?

Aplicacions de moda i l’arribada de l’estiu tornen a posar en primer pla qüestions com el dret a la intimitat o la propietat intel·lectual de les fotografies

Aquests dies s’està parlant molt d’una aplicació anomenada FaceApp, en què l’usuari puja una imatge d’ell o d’una altra persona, i l’aplicació envelleix o rejoveneix uns quants anys aquell rostre. Posteriorment, moltes persones difonen els resultats de la transformació a través de les xarxes socials, per tal d’obtenir els agraïts ‘m’agrada’ o els comentaris graciosos o irònics dels seus amics o seguidors.

Els mitjans de comunicació han tractat abastament sobre les llacunes en les condicions de privadesa de l’esmentada App i hi ha dubtes raonables de quin ús futur es poden donar a les fotografies amb què els usuaris alimenten l’aplicació. Però hi ha altres qüestions generades per aquesta darrera moda que s’han tractat molt menys i que serveixen tant per a aquesta App com per a totes les altres aplicacions i, en definitiva, per a qualsevol difusió d’imatges a través de les xarxes socials o altres canals: com ja dèiem, en molts casos els usuaris no s’han limitat a “jugar” a envellir o rejovenir la seva imatge, sinó que també ho han fet – i publicat – de familiars, amics i coneguts, així com de personatges populars o famosos a partir de fotografies extretes de revistes, de diaris digitals o de qualsevol lloc.

Fa ja alguns anys, quan encara no existien ni els telèfons mòbils ni Internet, pràcticament els únics que “publicaven” imatges eren els fotoperiodistes. I coneixien (i coneixen) bé lleis com la del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, la de la propietat intel·lectual i la de la protecció de dades personals. En el moment en què tothom té una càmera fotogràfica tot el dia a mà gràcies als mòbils i en què es publiquen imatges a Internet amb un clic, tot això es desborda. Però les lleis segueixen existint.

En els exemples que hem citat a partir de l’aplicació de moda hi ha diversos aspectes a tenir en compte, com ara la propietat de la imatge si aquella que hem agafat per usar a l’App no és nostra, o els drets a l’honor i a la intimitat.

Estiu, més fotografies en l’espai públic

Un dels temes que acostuma a ressorgir en aquesta època de l’any relacionat amb les imatges és la de les fotografies en espais públics. Amb el bon temps, es fa molta més vida a l’exterior, també és habitual a l’estiu anar de vacances, i el resultat és que, en aquests darrers anys, les xarxes socials s’omplen d’imatges de llocs com les platges, o d’esdeveniments com concerts, festes… Però, podem publicar qualsevol fotografia que es faci en un espai públic?

En aquest cas, el primer a tenir en compte és si en la imatge hi surten persones que es puguin reconèixer. Si no és així – no hi surten persones o aquestes estan d’esquena, per exemple –, no hi hauria d’haver cap problema a l’hora de publicar la imatge. Però si hi apareixen rostres reconeixibles, podem estar vulnerant el dret fonamental de la preservació de la imatge i intimitat, regulats per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Aleshores, tothom que, per exemple, va a un concert i publica una imatge del grup que està actuant, o va a una diada castellera i penja a la xarxa fotografies de les torres humanes, pot estar infringint la llei? No. La mateixa Llei Orgànica contempla excepcions en l’article 8.2. Diu textualment:

2. En particular, el dret a la pròpia imatge no impedirà:

a) La seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti en un acte públic o en llocs oberts al públic.

b) La utilització de la caricatura d’aquestes persones, d’acord amb l’ús social.

c) La informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d’una persona determinada aparegui com a merament accessòria.

Per tant, es poden publicar sense problemes i sense demanar permís a cadascú que hi aparegui fotografies d’esdeveniments com els exemples que hem dit, perquè la llei fa prevaldre el dret a la informació per davant del dret a la imatge. Alerta, però, que hi ha casos en què hi pot haver discrepàncies sobre què es considera un “succés o esdeveniment públic” i què no. Això sí: sempre que la imatge s’emmarqui en el context informatiu, una persona no protagonista de l’esdeveniment no sigui l’objectiu principal de la càmera i no afecti la intimitat de la persona fotografiada. (Fem aquí un parèntesi; de segur que heu vist en alguns esdeveniments esportius com es fan primers plans de persones que es troben en el públic; doncs bé, a dreta llei aquesta captació i difusió de la imatge no encaixaria en cap dels supòsits esmentats). Així mateix, el dret a la informació passa al darrera del de la imatge quan ja ha transcorregut un temps del succés o esdeveniment en qüestió.

Tot això, és clar, serveix tant per fotografies fetes en espais públics com en privats. El dret fonamental de la preservació de la imatge el té tothom, i per tant amb la nostra imatge ningú no en pot fer res sense el nostre consentiment. I en el cas dels menors d’edat, la protecció és encara més estricta.

Protecció de dades

Una altra cosa a tenir en compte és que una imatge és una dada personal, i de ben segur que heu sentit a parlar de la protecció de dades. En el cas d’Internet, un pas important que es va donar va ser l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), del qual n’hem parlat en diverses ocasions des d’Internet Segura. Podeu consultar aquí un article sobre l’RGPD.   

Propietat intel·lectual

Finalment, també cal tenir clar que qualsevol imatge té un autor, l’ha fet algú. Per molt fàcil que ens sembli fer una fotografia, tota instantània és d’algú, i aquests drets que té unn autor els empara la Llei de la Propietat Intel·lectual (Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril), si bé és cert que cal distingir entre aquella imatge que està considerada “obra” i aquella que no, gaudint la primera de més protecció. Però sigui com sigui, no podem prendre qualsevol imatge i publicar-la nosaltres a les nostres xarxes, ja l’haguem extret d’un mitjà digital, d’un blog personal d’altri, d’una xarxa social o d’on sigui. Si ho volem fer, cal demanar expressament el permís a l’autor. Una opció per usar fotografies de manera legal és anar a cercar-ne als bancs d’imatges lliures de drets.

En cas de publicar imatges sense que en tinguem el permís, ens pot arribar un burofax demanant-nos que retirem la fotografia, o fins i tot ens poden exigir el pagament d’una indemnització. La qüestió es pot arribar a portar als tribunals.

En definitiva, per no buscar-vos problemes és millor no publicar fotografies en què hi aparegui gent que no sigueu vosaltres mateixos o persones properes que estiguin al cas de la publicació, i hem d’evitar agafar imatges d’altres per compartir-les a les xarxes. Recordeu també hàbits cibersalubles com la privacitat, per tal de determinar qui pot visualitzar i qui no les imatges que pugeu.

A les nostres Preguntes Freqüents trobareu com eliminar fotografies i vídeos que hem pujat a Internet.



Ho comparteixes?