Confonem Innovació Tecnològica amb Innovació Pedagògica?

L’educació davant els reptes del segle XXI i el paper dels dispositius digitals en el context educatiu

Tecnològica i Educació

Arreu del món, els sistemes educatius són qüestionats i es debat de quina manera cal reformar-los per adequar-los als desafiaments als quals els estudiants han de fer front avui mateix i en un futur. En aquest context de discussió sobre l’educació, les noves tecnologies són una de les preocupacions centrals, ja que poden no només enriquir-la, sinó fins i tot transformar-la completament, una transformació en què, de fet, ja som ben immersos. Però fins a quin punt els avenços tecnològics suposen una revolució pedagògica? Quines són les oportunitats i els reptes que plantegen en l’àmbit educatiu? Quin ha de ser exactament el seu paper i en quina mesura la seva implantació pot ser fructífera o problemàtica?


La dimensió social de l’educació

La dimensió social de l’educació

Si educar consisteix a transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura, està clar que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació poden contribuir de forma notable a la tasca. Però l’educació és també un procés basat en la conducció especialitzada i la supervisió curosa de l’aprenentatge d’algú per permetre-li de desenrotllar-se de manera autònoma, desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals i perfeccionar capacitats. I aquest vessant de la formació humana ha tingut sempre una indestriable naturalesa social.

Per això, d’una banda, és essencial el paper dels docents, i, de l’altra, són també elements cabdals i indissociables de l’aprenentatge, l’intercanvi dialògic, la cooperació i la compartició d’experiències. La importància d’aquests factors els ha posat de manifest de nou i de forma indiscutible la pandèmia de la covid-19 quan, a causa de la restricció de l’activitat presencial, els centres educatius han estat clausurats i els estudiants han hagut de seguir les classes de forma remota. Tot i que la tecnologia ha fet possible la continuïtat de la tasca docent i ha pal·liat en certa mesura la situació, l’activitat a distància ha tingut repercussions tant educatives com emocionals.

A més, s’ha fet evident la bretxa digital: si les diferències socioeconòmiques determinen la disponibilitat dels recursos que permeten l’accés a Internet, la Societat de la Informació no és a l’abast dels menys afavorits, que en queden segregats. Aquest veritable desafiament per a les administracions s’ha saldat amb uns resultats que potser han permès de trampejar la situació i sortir del pas, aparentment. Però el cert és que només el temps aclarirà fins a quin punt els mesos d’activitat estudiantil a distància han afectat els alumnes que han tingut dificultats per comptar amb ordinadors i altres equipaments. Convé destacar la iniciativa Famílies digitals del Departament d’Educació, concebuda per facilitar l’adquisició de la competència digital per part de les famílies i donar resposta des de l’acompanyament a les seves necessitats.


Tecnologia i Pedagogia

Tecnologia i Pedagogia

Innovació Pedagògica i Innovació Tecnològica són dos conceptes que poden estar relacionats però que massa sovint es confonen o s’associen erròniament. La introducció de dispositius tecnològics en un entorn educatiu suposa la incorporació d’unes eines potents i versàtils però no suposa, per ella mateixa, “Innovació Pedagògica”.

Per parlar d’Innovació Pedagògica cal fer referència a la recerca educativa. Es tracta d’un procés sistemàtic que consisteix en la recollida d’informació fiable i vàlida en un context educatiu i en la seva anàlisi i interpretació per tal d’ampliar el coneixement sobre els fenòmens que hi tenen lloc, explicar-los i comprendre’ls per solucionar els problemes que s’hi plantegen.

És, doncs, de l’estudi d’un context educatiu determinat que ha de sorgir un diagnòstic que identifiqui els obstacles, les febleses i amenaces, així com les fortaleses i oportunitats. De tot plegat en pot acabar derivant una proposta de transformació que confronti les dificultats i persegueixi l’objectiu d’una millora educativa.

Per tal que una innovació suposi un guany pedagògic cal conèixer bé l’àmbit d’implantació i detectar aspectes susceptibles de ser millorats per l’efecte d’un nou revulsiu. També és fonamental estudiar les aportacions intel·lectuals coetànies, així com les formulades amb anterioritat, sobre els problemes identificats. Igualment, convé identificar i conèixer les propostes de transformació reeixides que han estat aplicades a entorns similars i que poden convertir-se en possibles referents, un cop hagin estat efectuades les oportunes adaptacions per a una possible extrapolació.

La translació directa i precipitada les mesures i propostes metodològiques de transformacions pedagògiques d’èxit a un nou context educatiu no és, tampoc, Innovació Pedagògica. Per això és contraproduent i perillós parlar de “miracles educatius” o establir models. Per exemple, segons que apunta el suec Gabriel Heller-Sahlgren, director de recerca del Centre for Education Economicsde Londres, al seu llibre Real Finnish Lessons, l’adaptació abrupta i poc fonamentada per part del govern d’Escòcia de les mesures de reforma educativa endegades a Finlàndia, va causar la davallada dels resultats dels alumnes escocesos en els rànquings educatius internacionals. Tant el menysteniment del paper dels mètodes tradicionals d’ensenyament al país escandinau com l’escassa perspectiva a l’hora de ponderar l’efecte de la reforma educativa haurien afavorit una anàlisi parcial i esbiaixada d’una transformació pedagògica molt menys reeixida que no s’havia jutjat en un principi.


El paper de les noves tecnologies en l’educació

El paper de les noves tecnologies en l’educació

Internet i les noves tecnologies han afavorit grans canvis en l’ensenyament-aprenentatge. Avui hi ha cursos massius en línia, lliçons magistrals de professors eminents accessibles per a tothom que tingui interès per descobrir-les, explicacions de tota mena de temes a la distància d’un sol clic des de qualsevol cercador… A la xarxa podem trobar continguts i recursos educatius inestimables.

Podem considerar un veritable gir copernicà en l’àmbit educatiu aquesta accessibilitat i transmissibilitat del coneixement, perquè significa la multiplicació exponencial d’oportunitats d’aprenentatge i perquè pot canviar radicalment la relació entre estudiants i docents. Té menys sentit que mai —si és que en algun moment n’havia tingut— que en cada centre educatiu, cada professor de cada assignatura, al llarg de cada curs, cada any de la seva vida professional, repeteixi davant cada grup una mateixa lliçó.

La tecnologia posa al nostre abast una sèrie d’eines i recursos amb un gran potencial per a l’ensenyament-aprenentatge. Avui podem fer arribar grans continguts educatius a tots els alumnes, i aprofitar l’experiència i el coneixement dels mestres i professors per exercir com a guies, prestar suport especialitzat en l’aprenentatge i encaminar l’educació no només a la repetició i a la memorització d’uns mínims sinó a la comprensió, a la recerca i a la creativitat.


Els ordinadors, les tauletes tàctils, les pissarres digitals o els canons de projecció poden ser grans eines i faciliten la tasca a les aules, però perquè s’esdevingui una veritable millora pedagògica són fonamentals l’estudi del context educatiu, la proposta de mesures i canvis metodològics adaptats i el paper proactiu dels docents.


També et pot interessar…