Quant pagues pel teu compte de correu electrònic? No res? Potser no pagues diners, però t’has preguntat mai si pagues d’alguna altra manera? Avui dia molts serveis es paguen amb dades personals. Fixa-t’hi bé: una sola empresa com Google és propietària -entre d’altres- del principal buscador mundial (google.com), de la principal pàgina de vídeos (Youtube), del sistema operatiu mòbil més estès (Android), del comptes de correu més utilitzats (Gmail), dels mapes més consultats (Google Maps) i del navegador web més habitual (Chrome).


Mantenir tots aquests serveis per a centenars o milers de milions d’usuaris a nivell mundial és caríssim. Així i tot, aquests serveis no només s’ofereixen de forma gratuïta sinó que, a més, Google guanya centeners de milions de dòlars de beneficis cada any. Com s’ho fa? Amb publicitat. Gràcies a l’enorme quantitat d’usuaris que té -i al fet que en coneix les dades personals, com ara interessos, aficions, edat, nacionalitat o poder adquisitiu- la grandíssima majoria d’anunciants volen ser presents a Google i paguen per fer-ho.

os

l’augment de l’ús de dispositius mòbils està sent espectacular,
especialment entre la gent més jove

Altres grans empreses també ofereixen de manera gratuïta serveis que utilitzen quantitats ingents d’usuaris. Facebook, per exemple, no només és propietària de la xarxa social més utilitzada del món, sinó també de la principal aplicació de missatgeria instantània (WhatsApp) o d’una de les principals aplicacions per a compartir d’imatges (Instagram). La gran presència de Facebook en el món mòbil respon a una estratègia comercial iniciada fa uns anys. Aquesta estratègia ha donat grans resultats ja que, com mostra un estudi molt complet de ComScore, l’augment de l’ús de dispositius mòbils està sent espectacular, especialment entre la gent més jove. I sabeu quina és l’aplicació mòbil més utilitzada? Doncs precisament la de Facebook. L’estudi, portat a terme durant el 2016 als Estats Units, en destaca algunes dades molt rellevants: és una de les cinc aplicacions més utilitzades al 83% dels smartphones, ocupa el 76% del temps que els usuaris passen en xarxes socials i el 88% dels mil·lennistes l’utilitzen.

Després de veure tot això no és sorprenent pensar que aquestes empreses tenen una gran capacitat d’influència. A la zona de Silicon Valley, on tenen les seves seus, ja hi ha hagut protestes per les conseqüències socials que això comporta. Potser l’exemple que més posa de manifest fins a quin punt les grans empreses tecnològiques es poden atrevir a influir en la vida política és el projecte de les Sis Califòrnies. Iniciada per un inversor capitalista milionari, la iniciativa proposa dividir l’actual Estat de Califòrnia en sis estats més petits. Un d’aquests sis nous estats seria precisament Silicon Valley i tindria la particularitat de ser l’estat amb la renda per càpita més alta de tots els Estats Units. A l’altra banda de la balança, el nou estat de Califòrnia Central tindria la renda per càpita més baixa de tots els Estats Units. Una anàlisi molt interessant d’aquestes diferències va ser publicada pel Huffington Post. A la Catalunya actual és ben present la dificultat de modificar la realitat territorial tot i el suport electoral, però a Califòrnia alguns empresaris ho creuen possible sense haver rebut ni un sol vot.

No els has pagat ni un cèntim i, per tant, no pots exercir els drets que té un client. No els has votat i, per tant, no els pots exigir que compleixin les seves promeses electorals. No obstant això et passes el dia utilitzant els seus productes, més que cap altre, i ells prenen decisions polítiques que t’afecten.