La prohibició del telèfon mòbil a les escoles franceses reobre el debat sobre si és una mesura necessària o no. A Catalunya s’ha descartat aquesta possibilitat   

Fa uns quants dies, l’Assemblea Nacional francesa va aprovar una proposta de llei perquè, a partir del curs 2018/2019, l’ús del telèfon mòbil a les escoles i instituts es prohibís. Aquesta mesura, que el president francès Emmanuel Macron ja havia avançat durant la campanya electoral, afectarà els infants fins als 15 anys de gairebé 60.000 centres del país (comptant escoles i instituts).

Aquesta mesura obre la polèmica sobre l’efectivitat d’una mesura d’aquestes característiques.

A Catalunya

A Catalunya s’ha descartat aquesta possibilitat. Així ho va dir el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en una entrevista a RAC1.  Sí que hi ha hagut proves pilot de limitar l’ús dels telèfons mòbils als instituts. És el cas, per exemple, del centre IES Torres Vicens de Lleida. A començament del curs 2016/2017 va engegar una prova pilot que consistia en limitar l’ús dels telèfons mòbils entre els alumnes de primer i segon d’ESO durant l’hora del pati. La valoració d’aquesta mesura va ser molt positiva, fins al punt que el curs següent, el 2017/2018, la mesura es va ampliar a tot el centre durant les hores lectives, i també al tercer curs d’ESO. El director del centre, Andreu Sobrevia,  reconeix que és una mesura que els alumnes van entomar amb molta honestedat, sense protestes, i que els resultats es van notar de manera immediata: ‘al pati van tornar a parlar i jugar entre ells un cop elimines el telèfon mòbil de les mans’. Sobrevia creu que s’havia arribat a un punt d’addicció al qual calia posar fre, i que es podia viure durant unes hores sense telèfon mòbil. Tant els pares, com els alumnes mateixos, no tenen la sensació que, amb aquesta mesura, se’ls limitin les seves llibertats.

La Llei d’educació vigent estableix que són els centres educatius i els seus professionals els responsables reals i últims de la visió de la tecnologia al servei dels aprenentatges i de l’orientació que s’adopti envers la integració pedagògica dels dispositius mòbils.

Consell Escolar de Catalunya

El document ‘Les tecnologies mòbils als centres educatius’, aprovat pel Consell Escolar de Catalunya el març de 2015, analitza el panorama de l’ús dels dispositius mòbils a les aules, com a elements curriculars i també com a elements d’oci. Segons aquest document, ‘el potencial dels dispositius mòbils per dur a terme activitats relacionades amb l’aprenentatge és molt elevat (…). El repte educatiu és aprofitar totes les possibilitats de processament i comunicació d’informació d’aquests dispositius per tal d’integrar-los amb  normalitat als aprenentatges i a l’activitat acadèmica’.  Específicament, quan es parla de les polítiques d’ús als centres, estableix que:

L’alt potencial educatiu dels mòbils ha de ser encarrilat positivament als centres educatius i evitar sobretot que esdevingui un àmbit de confrontació entre alumnes i professors.

Instal·lar-se en una visió estàtica de l’educació aliena a aprofitar el potencial de les tecnologies mòbils i no afrontar de manera decidida i positiva aquest fet pot contribuir a eixamplar la distància entre la realitat de l’alumnat i el sistema educatiu. La falta d’assumpció de les tecnologies en l’àmbit educatiu pot causar perjudicis en termes personals, socials, econòmics i, a la llarga, de capacitat col·lectiva d’aprofitar de manera creativa les tecnologies digitals.

L’ús disruptiu dels dispositius mòbils al centre educatiu pot ser considerat com una manca de respecte a la convivència, i en aquest sentit les normes d’organització i funcionament haurien d’incorporar previsions clares i proporcionades a la naturalesa dels fets, que poden anar de l’inoportú avís sonor que molesta fins a accions com el ciberassetjament i la vulneració del dret a la intimitat i a la pròpia imatge.

L’exemplaritat del professorat és un component essencial de tota praxi reeixida. L’ús dels mòbils dins de les instal·lacions d’un centre educatiu per part de tots els membres de la comunitat escolar ha de ser coherent amb els principis i normes establerts.

Tanmateix, no hem d’oblidar iniciatives pioneres com ara mSchools. Es tracta d’una iniciativa que integra els dispositius mòbils a l’àmbit educatiu, impulsada per Mobile World Capital, i que obre noves vies d’ensenyament i d’aprenentatge en un context en constant evolució. Aplicacions de geocalització per desenvolupar centres d’interès, seminaris dirigits a la transformació digital, l’accés a la tecnologia per a les famílies desavaforides o amb necessitats especials són alguns dels eixos d’aquesta iniciativa.

És realment la solució prohibir l’ús dels telèfons mòbils a l’interior dels centres educatius? O, per contra, cal treballar més en la cultura de l’ús d’aquests dispositius per part de nens i joves?

Vols seguir-nos?