‘Sharenting’, una porta de vulnerabilitat per al menor

Compartir fotografies dels fills a les xarxes pot comportar riscos que cal tenir presents

Imaginem una situació. Entrem en una botiga on no havíem entrat mai acompanyats d’un fill o filla menor d’edat. La persona que ens atén, que no coneixem de res, mira la canalla i ens demana si els pot fotografiar, o bé si li podem donar nosaltres un retrat d’ells que ja tinguem. Possiblement quedaríem ben sorpresos de la petició, ens hi negaríem, i fins i tot marxaríem de la botiga abans de seguir comprant. Ens faria “cosa” pensar que aquella persona pugui tenir una fotografia del nostre fill o filla. Doncs bé: quan pengem una imatge a Internet, quan compartim una fotografia a les xarxes, en aquell precís instant en perdem el control, i ja no sabem en mans de qui pot anar a parar. Tant se val que tinguem configurada la privacitat de la xarxa social en qüestió, perquè encara que siguin poques les persones que inicialment puguin veure allò que hem pujat, qualsevol d’elles podrà copiar aquella fotografia, encara que sigui a través de la tecla Impressió de pantalla, i reenviar-la o compartir-la per altres bandes.

És en aquest sentit que cal tenir en compte els perills que té pujar fotografies dels fills i filles menors d’edat a la xarxa. Aquesta pràctica, molt estesa, ja té un nom, sharenting, mot que prové de la suma de share (compartir) i de parenting (criança o paternitat). A l’estiu, amb els moments de vacances que viuen les famílies, és quan més s’incrementa la presència de fotografies d’infants a Internet, i l’entrada al nou curs escolar també porta moltes instantànies fins a les xarxes socials. Però de ben segur coneixeu molts casos en què els pares no es limiten a aquests moments o dates, sinó que ho pengen tot sobre els primers anys dels fills, i fins i tot les ecografies prèvies al part. De dades i estudis que confirmen la “popularització” del sharenting n’hi ha molts; per exemple, el titulat Share With Care de l’any 2016, que assenyalava que els britànics compartien de mitjana 1.500 fotografies dels seus fills durant els cinc primers anys de vida; o Nancy Jo Sales, autora del llibre American Girls: Social Media and the Secret Life of Teenagers, apunta que hi ha imatges a Internet del 92% dels menors de 2 anys dels Estats Units.


Per què pot comportar problemes

El primer que hauríem de pensar abans de compartir a les xarxes fotografies dels fills, i més si estan en edat que no ens poden explicar què els agrada o volen i què no, és que són persones i tenen uns drets, i que també tenen (i tindran) sentiments i pensament propi; potser el nostre fill o la nostra filla quan sigui jove o adult serà molt gelós de la seva intimitat, o no li agradarà gens sortir a les fotografies, i ens retraurà tota la vida que haguem penjat imatges d’ell o d’ella a la xarxa. A França des de l’any 2016 els pares poden ser multats amb fins a 45.000 € per publicar fotografies dels fills sense el seu consentiment, i ja hi ha hagut casos de denúncies de fills als seus pares per aquest mateix motiu en diversos països. I és que potser ens hauríem de preguntar: a nosaltres ens hagués agradat que tothom pogués veure les nostres imatges de quan ens canviaven els bolquers, de quan preníem les primeres farinetes, de quan ploràvem perquè no ens volíem banyar o de quan fèiem el primer pipí a l’orinal?

Però més enllà dels “conflictes familiars” que en el present o el futur pugui ocasionar la decisió de pujar fotografies dels fills a les xarxes, el que és cert és que, al fer-ho, estem creant una identitat digital de la persona. La companyia de serveis financers Barclays afirma que, amb el sharenting, els pares “estan comprometent la seguretat financera futura dels seus fills al compartir sense mesura tantes dades dels menors”, i que cada vegada serà “més senzill fer suplantacions d’identitat”.

Altres problemes que pot comportar — i ja n’hi ha hagut múltiples casos — el sharenting és que s’utilitzin determinades imatges per fer ciberassetjament, que vagin a parar a mans de pederastes, o que hi hagi qui les prengui per mesclar-les amb contingut de pornografia infantil.


Consells a l’hora de penjar fotografies de menors

Si tot i així voleu penjar imatges a les xarxes socials dels vostres fills, recomanem:

  • Que no siguin primers plans. Una bona opció és pixelar o difuminar el rostre del menor.
  • Que surtin retrats en situacions que els mateixos fills informats consentin, que no els faci vergonya i en donin permís. Si són molt petits, com ja hem explicat, pensem si a nosaltres ens agradaria que els nostres pares haguessin penjat una imatge nostra en aquella situació. Penseu si són fotografies que els poden comprometre en un futur.
  • Que no portin uniforme de l’escola, ja que estarem donant informació d’ells, així com també és preferible que no hi aparegui la façana del lloc on viviu ni la matrícula del cotxe. No doneu informació en els comentaris com ara el seu nom i cognom, edat, l’escola on va o l’adreça de casa.
  • Que no hi surtin altres nens o nenes sense el consentiment explícit dels seus pares.
  • Desactiveu les funcions d’ubicació i geolocalització de les imatges que compartiu.

Per tenir més informació sobre el sharenting, podeu veure aquesta notícia del passat 9 d’agost del canal Betevé, amb la intervenció d’Oriol Torruella, director general del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). També podeu escoltar aquest debat del dia 5 d’agost en el marc del programa Versió estiu de Rac1, amb la participació de Tomàs Moré, responsable del programa Internet Segura de la Generalitat de Catalunya. I també aquest agost Televisió de Catalunya ha fet una notícia sobre el tema.

Finalment, us convidem a descarregar-vos i llegir aquest relat que vàrem publicar fa uns mesos, titulat Les meves fotos i les fotos de mi.




Ho comparteixes?