Les meves fotos i les fotos de mi

Relats sobre ciberseguretat per a nens i nenes

Una nena de deu anys vol reunir totes les fotografies que li han fet els seus pares, i en troba milers. Moltes les vol esborrar perquè no li agraden, però els pares li expliquen que potser mai no les podrà esborrar ‘del tot’ perquè les van compartir a les xarxes.

Quan li he explicat al pare els meus plans de recopilar totes les fotos i fer-ne neteja, m’ha dit que molt bé, però m’ha comentat una cosa que no m’esperava: ‘Moltes de les fotos no es podran esborrar mai perqué les tenen altres persones’.

Aquest cap de setmana he de fer un treball per a l’escola i necessito trobar fotos meves de totes les edats, des que vaig néixer fins ara, que tinc 10 anys. El profe ens ha dit que en portem com més millor i que després a classe ja decidirem quines utilitzem, que això forma part de l’exercici, així que demanaré a la mare o al pare un llapis de memòria, un USB, i vinga a copiar-hi fotos i més fotos … Però d’on les trec?

La imatge d'una nota de text, que diu: "Ja vas en compte amb els USB?".

He començat per l’ordinador de l’habitació. M’ha ajudat la mare. Hem estat una bona estona obrint i tancant carpetes per recuperar, copiar i bolcar fotografies de quan tenia 5, 6 i 7 anys. Hem rigut molt, però és una mica estrany veure’t tu mateixa quan eres petita, de vegades em fa una mica de vergonya veure la roba que portava i les carotes i animalades que feia. També hi ha molts vídeos…

La protagonista del relat apareix en una de les seves imatges, fent postures per sortir ben afavorida a la foto.

Després hem buscat a la tauleta iPad, que sobretot la fa servir el pare. Aquí no hi ha tantes imatges i costen més de trobar i de copiar. Hi hem estat una bona estona. I després hem començat a buscar als mòbils: als del pare, que en té dos, al de la mare i també al de l’Ernest, el meu germà gran. Déu n’hi do, la de fotos que hem acumulat en poca estona! Moltes de repetides o gairebé iguals, per cert!

He pensat que, quan hagi acabat el treball, aprofitaré per fer neteja i esborrar moltes de les fotos, perqué a partir d’ara m’agradaria tenir-les guardades totes en un mateix lloc i tantes no m’hi cabrien. A més a més, hi ha fotos que no sé qui me les va fer, però no m’agraden gens, n’hi ha moltíssimes de mogudes, de borroses, amb els ulls tancats… i perquè tampoc vull tenir 4.657 fotos meves! Sí, sí, com ho heu sentit: 4.657 fotos! I si hi sumem els vídeos, ja em descompto!

Quan li he explicat al pare els meus plans de recopilar totes les fotos i fer-ne neteja, m’ha dit que molt bé, però m’ha comentat una cosa que no m’esperava: ‘Moltes de les fotos no es podran esborrar mai perquè les tenen altres persones’.

Un cop compartim fotos a les xarxes en perdem el controli les nostres imatges poden acabar-se escampant per tot el món.

Al principi no ho entenia, però llavors m’ha explicat que a través d’Internet tant ell com la mare van compartir moltes fotos i àlbums quan jo era més petita… Fotos i àlbums de mi, que van enviar a familiars i amics per Facebook, per WhatsApp, també en algun correu electrònic o que tenen al Google Drive.

La imatge d'una nota de text, que diu: "Has pensat mai que... just en el moment que enviem una cosa, deixa de ser nostra i podria acabar sent de tothom?".

Ara que soc més gran, no sé si voldria assegurar-me que les fotos que algú em faci no circulin per Internet. Un cop compartides ja en perds el control, m’han explicat, així que potser hauré d’estar una mica més pendent d’aquest tema.