El joc secret de l’Aina

Relats sobre ciberseguretat per a nens i nenes

Dues amigues creen un nou llenguatge per evitar escriure determinades “paraules prohibides” a Internet. El joc consisteix a escurçar els noms i els cognoms de les persones, substituir síl·labes per nombres o inventar noves terminologies per a carrers i places.

‘Per què no inventem la nostra pròpia llengua?’, em va proposar. No entenia què volia dir… És veritat que una persona pot inventar una llengua? Jo em pensava que les llengües ja estaven creades des de fa molts anys. Les persones poden escollir quines en parlen i quines n’estudien, però… Algú pot crear una llengua nova, des de zero?

La meva millor amiga es diu Aina i és molt intel·ligent. No soc l’única que ho pensa! El mestre tot sovint la felicita per alguna bona pensada que ha tingut, per alguna cosa enginyosa o original que se li ha acudit. “Molt bé, Aina! Com has tingut aquesta idea?”. I ella mai no sap què contestar. Com a molt, de vegades diu: “Així, de cop. La idea m’ha vingut tota sola”.

L’Aina sap un niu de coses. En sap sobre els animals, sobre països, sobre personatges de sèries, de pel·lícules, de llibres… De vegades em fa la sensació que té un ordinador a dins del cap tot ple d’informació! Sí, l’Aina de vegades sembla com si fos un Google o una Viquipèdia amb potes, us ho imagineu?

Ara que ja coneixeu la meva millor amiga, us explicaré un secret que compartim. Fa molt de temps l’Aina i jo vam començar a jugar a un joc que només nosaltres coneixíem. No em refereixo a un joc del mòbil o a un videojoc, em refereixo a una cosa totalment diferent.

“Per què no inventem la nostra pròpia llengua?”, em va proposar. No entenia què volia dir… És veritat que una persona pot inventar una llengua? Jo em pensava que les llengües ja estaven creades des de fa molts anys. Les persones poden escollir quines en parlen i quines n’estudien, però… Algú pot crear una llengua nova, des de zero?

Lletres d'un teclat en suspensió

“Et proposo que ens inventem una lengua per a tu i per a mi, sí!! Qui diu que no ho podem fer? Qui diu que està prohibit? Oi que no ho està? Doncs vinga, ja veuràs si en serà, de divertit!” I així va ser com, fa una mica més d’un any, l’Aina em va convèncer per jugar a un joc molt diferent. Al principi em va costar una mica entendre’l, perquè les normes són una mica especials:

ALGUNES NORMES DEL JOC

  • Escurça els noms i els cognoms de les persones.
  • Escriu els números amb lletres.
  • Escriu algunes síl·labes amb números.
  • Inventa’t noms nous per als carrers i les places, però fes que tinguin el mateix nombre de síl·labes que el nom original.
  • Prohibit utilitzar les paraules prohibides.
L'Aina crea noves paraules

Des d’aquell dia, jo ja no em dic Marta Roure Barrinat, sinó MRB i l’Aina ja no es diu Aina Graells Deulofeu, sinó AGD. Des d’aleshores, l’Aina ja no viu al carrer d’Aragó, sinó al marrec Caneló i jo m’he mudat, també, a la Tassa de la Cucanya, que abans era la Plaça de Catalunya. Escric coses com “6plau” i “nosal3” i, fins i tot, tenim algunes paraules especials i màgiques que només nosaltres coneixem. Aquestes paraules màgiques ens serveixen en moments molt concrets, quan necessitem dir o escriure alguna de les paraules que està prohibida al joc. En vermell us ensenyo algunes de les paraules prohibides, i en negre la paraula màgica que l’Aina i jo vam escollir per substituir-la:

La llista de les paraules prohibides