Ho vaig descobrir jo!

Relats sobre ciberseguretat per a nens i nenes

Una mestra explica als seus alumnes què és una adreça de correu electrònic i els encarrega d’inventar-se’n una. Tots cauen en el mateix error. Quin? Descobreix-ho amb el protagonista del relat.

‘Som-hi, qui vol ser el primer en el joc d’inventar-se el seu mail?’, ens ha preguntat la mestra. La majoria hem aixecat el dit ben amunt i el Guiu, que és un nen molt nerviós, ha començat a cridar ‘Jo, jo, jo, jo, si us plau, jo, si us plau, jo, profe, jo, si us plau, jo!!!’.

A la classe d’avui, la mestra ens ha començat a explicar què és una adreça de correu electrònic. Al principi no sabíem de què parlava, però llavors ha dit la paraula mail mentre dibuixava una ensaïmada ben gran a la pissarra i molts hem fet ‘Aaaahhhh’, perquè això sé que ho coneixem. Tothom en té, de mail, però nosaltres encara som massa petits per tenir-ne un… Això és el que diu el meu pare.

El símbol '@', que identifica l'arrova i que, en una adreça electrònica, separa la signatura de l’usuari de l’ordinador que l’hostatja

Tot i així, la mestra ens ha dit que aviat haurem de tenir un mail, que ja no som criatures i que haurem d’aprendre a fer-lo servir ‘com Déu mana’, ha dit. Un nen que és bastant espavilat, el Miquel, li ha preguntat: Profeeee, si jo ja ho envio tot per WhatsApp… per què necessito un mail per enviar les coses?’.

Llavors la mestra ens ha explicat que el mail és per rebre-hi coses importants, coses que algú ens ha enviat i que no podem perdre. Ens ha dit que els documents i la informació de valor no s’envia ni per Snapchat, ni per WhatsApp, ni per Facebook… Ostres, què és un document i què vol dir informació de valor? Em sembla que ho entenc una mica… Però després em faig un embolic i crec que no entenc res de res

‘Som-hi, qui vol ser el primer en el joc d’inventar-se el seu mail?’, ens ha preguntat la mestra. La majoria hem aixecat el dit ben amunt i el Guiu, que és un nen molt nerviós, ha començat a cridar ‘Jo, jo, jo, jo, si us plau, jo, si us plau, jo, profe, jo, si us plau, jo!!!’. Després d’enviar-lo al racó del silenci perquè es tranquil·litzés, la mestra ens ha recordat una cosa important abans de començar: ‘Recordeu que són els pares els que us han de dir si ja sou prou grans per tenir correu electrònic!’.

‘Vinga Marta, comences tu’, ha dit la mestra. ‘Concentra’t i pensa bé la teva adreça de mail. Només tens una oportunitat, d’acord?’. La Marta, que treu molt bones notes, no ha necessitat gaire temps: “martagarcia@gmail.com”. La mestra ha escrit el mail a la pissarra, ens ha preguntat què ens semblava i tots hem contestat que bé. Llavors ha agafat el retolador vermell i ha fet així: martagarcia@gmail.com. ‘Doncs no està gaire bé! No és tan fàcil, el joc, què us pensàveu?’, i tots ens hem mirat estranyats.

Un dels nens de la classe mira d'inventar-se un bon mail

El Joan, la Mireia, el Marcel, la Nora, l’Albert, la Júlia, l’Arnau… Tots els nens i nenes de la classe ho intentaven. Però la mestra no donava cap adreça per bona.

JoanetFC@gmail.com

riveramireia@outlook.es

ArnauGraciaMessi@icloud.com

EmdieJuliaPons@hotmail.com

TorrensAlvarez2010@gmail.com

Nora12345@yahoo.es

Jo no parava de mirar la llista de la pissarra per veure si hi descobria alguna pista… En què s’assemblaven tots aquells mails? La mestra ha preguntat: ‘Algú sap quin problema tenen aquestes adreces?’.

He aixecat el dit: ‘Que hi surten els nostres noms!’. ‘Molt bé!’, ha exclamat la mestra. ‘A les adreces de correu que us feu no hi ha de sortir el vostre nom ni els vostres cognoms, tampoc les inicials!’.