Guia d’actuació per a famílies contra el ciberassetjament

Us donem unes quantes claus per prevenir-lo i fer-hi front des de casa

L’assetjament escolar no és pas un fenomen nou, però l’augment de la sensibilització social ha fet que se’n parli més sovint, es faci visible i augmenti la conscienciació sobre un problema que sovint passa desapercebut, però que en ocasions pot esdevenir seriós i fins i tot devastador per a algunes víctimes. Es tracta d’una conducta de maltractament psicològic i/o físic d’un alumne o grup d’alumnes a un altre de manera continuada.

Com han apuntat les Enquestes de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (que cada cinc anys recullen als centres educatius dades sociodemogràfiques, d’hàbits i valors, de les relacions entre l’alumnat i amb el professorat, de consum de tabac, alcohol i drogues, i de victimització, actituds i comportaments), l’assetjament escolar ha tendit a disminuir els darrers anys. No obstant, es constata que s’ha produït un fenomen preocupant en l’espai virtual; com a conseqüència de la generalització de l’ús de les noves tecnologies, ha augmentat la intensitat del setge a què els agressors sotmeten les víctimes en l’àmbit digital. Parlem, en aquests casos, de ciberassetjament.

A més, l’augment de les comunicacions virtuals entre els joves en època de pandèmia ha fet que s’incrementi el temps que passen connectats a internet i, conseqüentment, el risc de patir ciberassetjament. La immediatesa amb què es poden fer arribar els missatges, la disponibilitat i accessibilitat dels usuaris, la manca d’informació de context i l’anonimat que pot brindar la xarxa afavoreixen la reproducció d’actituds de persecució i control exercides per una persona sobre una altra mitjançant les noves tecnologies.

Segons l’Estudi sobre la prevalença del Bullying i Ciberbullying a les escoles de primària de Catalunya, realitzat per investigadors del Grup de Recerca de Llenguatge i Cognició de la Universitat de Girona i publicat a finals del 2019 per la Fundació Futbol Club Barcelona, el 24% dels alumnes entre 3r i 6è de primària confessa que ha patit assetjament escolar, i el 4,6% dels alumnes ha estat víctimes de ciberassetjament. Aproximadament, 1 de cada 10 alumnes han estat agressors i entre un 1-2% són ciberagressors. El principal motiu dels atacs és l’aspecte físic de la víctima, seguit dels gustos personals, el color de la pell, la cultura o la religió.

Cal tenir en compte que ni la simple xafarderia, ni la crítica puntual, ni un esclat momentani d’ira, ni una broma fora de to, no constitueixen assetjament, ni són ciberassetjament quan es produeixen en l’àmbit digital. Però que no parlem d’un drama social que tingui una incidència massiva ni ens referim a una gernació de damnificats no vol dir que el problema no pugui, en certs casos, adquirir unes dimensions preocupants i suposi per a algunes persones un episodi amb conseqüències i seqüeles potencialment tràgiques.

El ciberassetjament d’índole sexual mereix un tractament específic. Aquest és també un risc que les famílies han de conèixer, saber identificar i estar preparades per combatre. La popularització d’aplicacions de missatgeria ha comportat l’auge del sèxting, és a dir la difusió de missatges, fotografies i vídeos  de temàtica sexual de manera consentida i lliurement, a través dels dispositius mòbils. Els adolescents poden no ser conscients del perill i prendre-hi part com si es tractés d’un joc. Quan aquests continguts són publicats o compartits de forma descontextualitzada i sense l’autorització de les persones que hi apareixen, parlem de sexpreading. Ens referim a sextorsió quan l’amenaça de difondre’ls s’usa com a coacció per a l’obtenció de béns o favors. El ciberassetjament pedòfil, és a dir, la conducta de tipus sexual per part d’un adult que es val d’una identitat falsa per establir a través d’Internet una relació afectiva amb un menor i obtenir-ne imatges de contingut sexual o abusar-ne sexualment es coneix amb el nom de grooming.

Oferim una petita guia d’actuació per a famílies contra el ciberassetjament que pot ajudar a les famílies a prevenir-lo i combatre’l. Hi trobaran consells útils pares, mares i tutors, que poden assistir els adolescents i joves que en siguin víctimes o s’hi vegin involucrats.


Estigues atent

Sovint, als infants i adolescents que viuen una situació d’assetjament o ciberassetjament els costa de demanar ajuda. Les dades indiquen que tant les famílies com els docents sovint tenen problemes per detectar-lo. Per això cal parar atenció als possibles senyals d’alarma: l’ànim decaigut, els trastorns en l’alimentació o el son o una davallada en el rendiment acadèmic poden tenir l’origen en una situació de maltractament psicològic. Igualment, una actitud despòtica amb els germans, esclats d’ira sovintejats a causa de problemes insignificants o la reproducció sovintejada d’expressions pejoratives vers els companys o altres persones són senyals que poden ser reveladors d’una conducta d’assetjament i passar-los per alt és un risc.

Parla’n i escolta

Parlar de l’assetjament i el ciberassetjament amb els infants i adolescents i donar-los consells eficaços davant la reproducció de certes conductes pot servir-los quan s’hi trobin. Cal tractar les conseqüències i donar importància a l’empatia. El punt de partida ha de ser assumir d’entrada que tots podem trobar-nos desenvolupant un dels tres papers en una situació d’assetjament (com a víctimes, testimonis o agressors), i que per això hem d’estar preparats i alhora preocupar-nos de l’impacte de les nostres accions en el proïsme.

Assessora’t

Cal rumiar abans de respondre, perquè de vegades els impulsos i la intuïció poden conduir a formular uns suggeriments o a emprendre unes accions que poden empitjorar el problema. Per això és més important de reflexionar i actuar amb cura abans que no fer-ho amb precipitació. Cal sumar la visió d’altres perspectives sense perdre mai de vista el fet que els protagonistes del problema han de ser també part activa de la solució. La participació manifesta dels adults pot motivar la intensificació de l’assetjament i l’enduriment de la situació de les víctimes, o bé la seva exclusió de la vida social, per això convé actuar amb cautela i discretament.

Enforteix la resiliència

L’assetjament i el ciberassetjament sotmeten la víctima a una situació d’estrès que pot trasbalsar-la, de manera que és important fomentar l’optimisme dels infants i adolescents, encoratjar-los a fer amics i enfocar els problemes com a reptes. Tot i que l’adversitat posarà a prova la seva capacitat d’adaptació, també els enfortirà per poder fer front als problemes amb què, de ben segur, ensopegaran en un moment o altre de les seves vides.

Dona exemple

Ni els consells, ni l’assessorament, ni l’atenció, ni el diàleg no serviran per a gaire si en el nostre dia a dia desmentim les paraules amb accions que no resulten exemplificadores. Les mostres d’intolerància i els comentaris negatius sobre l’aspecte físic de les persones, les seves opinions o la seva ètnia, entre altres manifestacions de menyspreu, són terreny adobat per a la reproducció d’actituds d’assetjament i ciberassetjament i cal evitar-les al màxim.

Davant una situació de gravetat, denuncia

Quan hi ha indicis de ciberassetjament, si la situació és greu i no ha estat possible fer-hi front des de casa i en contacte amb l’escola, s’imposa l’adopció de mesures legals; podem posar el cas en coneixement de la policia a través de la bústia del cos de Mossos d’Esquadra o bé a mitjançant el telèfon gratuït 112, per a temes urgents


Saber detectar senyals potencialment reveladors, parlar-ne obertament, fomentar l’empatia, plantejar les situacions adverses com a oportunitats per al creixement i buscar ajut si cal és necessari per identificar i combatre l’assetjament i el ciberassetjament.


També et pot interessar…