Ricard Faura: “La ciberseguretat forma part de tota competència digital”

Cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital

Qui és Ricard Faura? Twitter: @landreu

Tecno-antropòleg

Un dels impulsors de l’ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Ponent de l’Ateneu Barcelonès i professor de la UOC

L’ACTIC ha fet 10 anys. Com va néixer, aquesta acreditació?

Quan vaig començar a treballar a la Generalitat, ja hi havia una comissió d’experts debatent si era o no necessari crear una acreditació. Era l’encàrrec que hi havia. Vam tancar la comissió, amb dues conclusions: que sí, que era necessària una acreditació enfocada a competències, i que no n’hi havia cap en tot Europa que anés en aquesta línia, i que per tant ho havíem de fer tot des de zero. Es va començar a treballar, la proposta va arribar al Govern de la Generalitat, el Govern va donar l’encàrrec a la secretaria corresponent… Si ho féssim ara canviaríem algunes coses, perquè el procés va ser estressant en el sentit que ens vàrem marcar terminis d’execució, ens vàrem posar un any i va ser una bogeria. Havíem de trobar els llocs on fer les proves (els centres col·laboradors), havíem d’incorporar tots els actors al projecte (universitats, Treball, Ensenyament…).

Per què es va considerar que sí, que era necessària?

La idea d’introduir l’ACTIC era que hi hagués un nivell reconegut, conjunt, perquè la gent anava a una acadèmia i li donaven, per exemple, el Nivell 3 d’Excel. I ningú no sabia què era el Nivell 3. Segons qui? De quants nivells en total? Això és el que va unificar l’ACTIC, i que sobretot té una funció a l’hora d’optar a treballar a l’administració pública. Fa deu anys només es demanava a administratius i a auxiliars administratius, i ara és molt més transversal i freqüent. Ni tan sols es demanava als tècnics superiors. L’ACTIC permet dir: “tu has de tenir aquests coneixements per treballar a l’administració”. I les proves es poden fer sense la pressió típica d’una avaluació d’aquest tipus, es pot fer quan a cadascú li vagi bé i a prop de casa. Introduir l’ACTIC també ha repercutit en la formació, en la preparació.

En aquest temps s’han fet 100.000 proves, de les quals 68.000 han estat superades. Un percentatge justet d’aprovats?

Sí, tenim una societat amb un nivell de competències digitals baix. I conceptes com el de nadiu digital han fet molt mal; ser nadiu digital no equival a ser competent digital. L’enfocament en habilitat no és el mateix que l’enfocament en competències. Ens trobem en un moment en què el concepte de competència digital és més necessari que mai, perquè el nostre dia a dia ens hi porta.

En això que explica, hi té a veure també la introducció cada vegada més evident en la vida quotidiana de l’anomenada intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial, que és artificial però no és intel·ligència, ens afecta i ens afectarà. L’única manera que no sigui totalment externa a nosaltres, que hi participem, és sent competents digitalment. Si veiem un algoritme, un element, que està impactant en les nostres vides, i volem saber per què, com, quins criteris hi ha al darrera… cal ser competents digitals. Hem de ser conscients que aquí s’estan jugant coses importants. I hem de saber, per exemple, què es fa amb les meves dades mèdiques… Quan diem que la programació hauria de ser un llenguatge més, no ho diem perquè tothom es posi a programar, sinó que sàpiga quina lògica hi ha al darrera de tot això i què afecta a cada un de nosaltres… Ens trobem en la transformació d’un món digitalitzat en un món digital.

La voràgine de canvis, l’evolució cada vegada més ràpida de les noves tecnologies, també deu fer que molta gent vagi quedant enrere…

Per això dic que les competències digitals són més necessàries que mai. Fins fa un temps, això de la capacitació digital anava molt lligat, sobretot, a unes habilitats ofimàtiques, mentre que avui va molt més enllà, forma part de la configuració d’un ciutadà, i entren conceptes com la participació, la sanitat, l’accés a la informació (criteris per cercar fonts, contrastar les notícies, etc), també la formació acadèmica molt important, una formació contínua… Si no tens aquestes capacitats, tot això et dificulta moltíssim el dia a dia. Programar-te un viatge, comprar entrades… Certament, la possibilitat d’una gran escletxa digital és molt més elevada que fa un anys. Un exemple: més del 80% de les ofertes laborals passen per Internet; per tant, si no es domina bé aquest canal, s’estan perdent moltes opcions de trobar una nova feina. Qui no entri al circuit, ho té molt complicat.

En aquests moments hi ha vuit tipus diferents de competències ACTIC (per exemple, presentació de continguts, tractament de la informació numèrica, o tractament de les dades), però no n’hi trobem cap dedicada a la ciberseguretat. Suposo que és un aspecte que ja va intrínsec en algunes de les capacitacions.

Exacte, tota la qüestió de la seguretat a Internet l’hem anat incorporant dins les diverses competències. Es troba sobretot en la competència C1 (cultura, participació i civisme digital), i la nostra intenció és que cada vegada es visualitzi més. Es tracta d’una competència transversal en tot allò que es fa, i que és molt important. La ciberseguretat és intrínseca en tot. Ja forma part de tota competència digital. I està clar que com més competents digitalment siguem, també serem més cibersegurs.

Més enllà de ser útil a l’hora de cercar feina, és important obtenir l’acreditació ACTIC?

Com deia, en una societat digital ser un ciutadà competent és fonamental. És aprofitar allò que ens dona la tecnologia o estar fora de joc. Una altra cosa és que necessitis físicament una acreditació. Un dels motius del naixement de l’ACTIC és que, sovint, qui més sabia de tecnologia, era qui menys ho podia acreditar, perquè en aquest àmbit moltes persones són autodidactes. L’ACTIC també volia cobrir aquest forat.

Quin és el target de la gent que s’ha presentat a les proves fins ara?

Ha anat variant. La crisi va afectar directament la tipologia, perquè vam aconseguir que les proves fossin gratuïtes per als aturats, i durant la crisi el 60% dels que s’hi presentaven es trobaven en situació d’atur, que veien un potencial en el fet de tenir una acreditació. Tot i així, durant la crisi el descens en nombres absoluts de persones que es van presentar a la prova va ser important. L’any passat vam fer el pic positiu, amb unes 20.000 proves, i supera el primer any, quan la xifra va ser molt alta sobretot perquè es van començar a bellugar les proves d’accés a llocs de treball públic. En l’actualitat, el percentatge d’aturats que s’hi presenta gira al voltant del 20%. El target és molt semblant al perfil de treballador públic, amb una mitjana d’edat d’uns quaranta i pocs anys. I s’hi presenten més dones que homes, amb una proporció aproximada de 60-40.

Coincidint amb el desè aniversari de l’ACTIC, el desembre de 2019 va tenir lloc el primer Congrés de competències digitals, organitzat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L’ACTIC sempre ha estat un referent. Ara mateix, la majoria de comunitats autònomes estan com estàvem nosaltres fa 10 anys. La principal dificultat de preparar unes proves com les de l’ACTIC rau en què no hi ha una sola prova per a cada competència, això fora senzill, sinó que al darrera hi ha una selecció aleatòria de preguntes que es fa a partir d’una qüestió que en diem pesos, les preguntes van lligades, cada examen és diferent, a més a més es va fent una actualització constant… Tot això és el que realment costa, i que no està desplegat enlloc més. Aquest congrés va sorgir per això, per la idea de reunir tothom que té aquestes inquietuds.

Podem confirmar que tindrà continuïtat i es farà un segon Congrés?

Sí, la idea és que sigui anual. De tema n’hi ha, les competències digitals estan en un procés de transformació total.

L’ACTIC també ha de “transformar” constantment les seves proves, a causa de l’evolució del món digital.

Sí, tenim tres ritmes. Un és la revisió contínua de preguntes cremades i de preguntes que no acaben de ser clares. El segon és la renovació total de continguts cada 2 anys. I el tercer, en col·laboració amb algunes universitats, és l’evolució que es fa dels pesos, de quant val cada competència. D’altra banda, també tenim en compte el DigComp (Marc europeu de competència digital), i el nou model de certificació inclourà el desenvolupament en competències a totes les àrees d’aquest marc.

Ja per acabar, també li volia preguntar per la seva professió, la de ciberantropòleg o tecno-antropòleg, una paraula que potser molts és la primera vegada que veuen escrita.

Sorgeix d’antropòlegs que treballen amb tecnòlegs. El científic social sempre s’ha quedat a la ratlla de dir “aquest és el problema, però la solució ja t’ho faràs”, i l’enginyer busca la solució però no “perd temps” en analitzar l’impacte o conseqüències que allò tindrà. La ciberantropologia vol unir aquests dos mons. Analitzem què està passant i busquem una solució. Fa uns 7 o 8 anys vam presentar aquesta proposta en un congrés internacional. Ara ja hi ha taules en molts congressos i jornades que tracten sobre l’impacte de la tecnologia, de l’ètica… És un camp de futur, com en general tots els “mix”, tot allò que mescla els avenços del coneixement i la tecnologia amb l’ètica i l’impacte social.