La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals ja camina

Les TIC són part imprescindible per fer efectius alguns dels valors fonamentals


Ens trobem en ple procés d’elaboració de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, document que té com a punt de partida i marc de referència la constant defensa dels drets fonamentals per fixar-se, més concretament, en l’evolució en l’àmbit digital. La Carta neix amb la vocació de contribuir al debat global i posar de manifest drets encara no garantits per llei. El projecte, impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, vol construir — segons es pot llegir en l’exposició de motius — “una eina viva, dinàmica i cocreada, amb vocació normativa i de contribució al debat global”.

La primera versió de la Carta va ser el resultat d’un procés iniciat per un grup reduït de persones provinents de l’activisme, de l’Administració pública, del món empresarial, de l’àmbit jurídic, de la recerca i de les relacions internacionals, persones expertes en drets i responsabilitats digitals, coordinades per la Direcció General de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. El grup va consensuar la documentació de referència, l’enfocament i el redactat de la Carta, sotmetent-lo a una fase d’avaluació de persones expertes provinents d’una gran diversitat de sectors. En aquesta segona fase, doncs, es va revisar, esmenar i millorar la proposta del grup de treball inicial, donant com a resultat la segona versió de la Carta, que podeu consultar en aquest enllaç.

Com podeu llegir, aspectes com el dret a la privacitat, la responsabilitat en l’ús de la intel·ligència artificial o el dret a la identitat digital són només algunes de les moltes qüestions que es reflecteixen a la Carta. L’estat actual del document es va presentar el 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, en el marc de la jornada #èTIC 2019. D’aquesta segona fase destaquen les aportacions fetes sobre els 8 capítols ja existents en la primera fase i també la incorporació de dos nous àmbits: els drets i responsabilitats digitals en l’educació dels infants i dels adolescents, i els drets digitals en l’àmbit laboral.

El redactat ha d’incloure ara les contribucions resultants del procés de participació ciutadana, dinamitzat a través del portal Participa gencat del Govern de la Generalitat, i del treball de grups d’interès especialitzats. El grup de treball inicial, coordinat per la Direcció General de Societat Digital, vetllarà per garantir el caràcter obert, inclusiu i de consens multisectorial de la Carta.


71 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre del 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Des d’aleshores la tecnologia, com molts altres aspectes de la societat, ha canviat molt, i és per aquest i altres motius que el 2007 es va aprovar en el Fòrum de les Cultures de Monterrey (Mèxic) l’anomenada Declaració Universal de Drets Humans Emergents (DUDHE), redactada per un comitè científic internacional que l’havia començat a treballar uns anys abans, al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. És en aquests 50 drets emergents redactats on trobem molts vincles entre noves tecnologies (TIC) i Drets Humans (DH). I és que podem afirmar que les TIC són avui part essencial per acostar-nos al compliment dels DH. Fixem-nos què escrivia ja l’any 2012 el jurista barceloní i filòsof del Dret Antonio-Enrique Pérez Luño: “La revolució de les NT ha redimensionat les relacions de l’home amb els altres homes, les relacions entre l’home i la natura, així com les relacions de l’ésser humà amb ell mateix. Aquestes mutacions no han deixat d’incidir en l’esfera del dret”. L’ONU i el Fòrum Econòmic Mundial afirmen que la Humanitat té tres grans reptes de present i futur: el repte migratori, el canvi climàtic i la revolució digital.


Valors fonamentals

Ens aturem un moment per definir què són els DH. De definicions en podem trobar diverses, i una que ens pot servir és aquesta de Xarxanet: “Són el conjunt de facultats i principis que fan efectius els valors fonamentals de dignitat, llibertat i igualtat per als éssers humans, i que han d’estar reconeguts i regulats pels ordenaments jurídics vigents”. Sembla prou evident que en els darrers anys les TIC poden jugar un paper cabdal en tot això, només cal llegir alguns dels drets recollits per la DUDHE i pensar en com de centrals en tot això són els dispositius i la xarxa. Formen part del Títol II: Dret a la Democràcia Plural:

  • El dret a la informació, que tutela el dret de totes les persones i tota comunitat a rebre informació veraç i contrastada per part dels mitjans de comunicació i de les autoritats públiques.

  • El dret a la comunicació, que reconeix el dret de totes les persones i de tota comunitat a comunicar-se amb els seus semblants per qualsevol mitjà de la seva elecció. A aquest efecte, tota persona té dret a l’accés i a l’ús de les tecnologies d’informació o comunicació, en particular, Internet.

  • El dret a la protecció de les dades personals, que assegura a tota persona el dret a la protecció i confidencialitat de les dades de caràcter personal que la concerneixin, així com a l’accés i a la rectificació d’aquestes.

També esmentem de la DUDHE, pel pes que hi poden tenir les TIC, el Títol V, Article 8: Dret a la Democràcia Solidària:

  • El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic, que garanteix l’accés als coneixements científics, tecnològics i humanístics, i a beneficiar-se’n dels resultats.

Noves agressions

Com veiem, alguns dels drets reflectits en la DUDHE, com el tercer punt esmentat al Títol II, també alerten de qüestions com la protecció i la confidencialitat de les dades personals. I és que no oblidem que les TIC han fet més fàcil la vida en molts aspectes, però també que han comportat noves possibles agressions o han potenciat algunes que ja existien. En el cas que apunta la DUDHE, la protecció de les dades personals, s’ha convertit en una qüestió primordial per a diversos estaments i també es troba reflectida, per exemple, en l’article 8è de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

En un mes com aquest, doncs, en què es commemora l’aniversari de l’aprovació i la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, recordar que les TIC han determinat l’aparició de nous drets que suposen l’ampliació o l’aprofundiment de determinats espais de llibertat i d’accés a la informació, la comunicació i l’educació, però també han contribuït a l’emergència de drets la finalitat dels quals és la garantia dels ciutadans enfront d’un desenvolupament tecnològic lliberticida. Els drets a la informació i a la comunicació de les persones no poden ser violentats tampoc a l’espai virtual. Els drets de totes les persones han d’estar protegits a l’utilitzar el ciberespai.