Podeu viure sense les emoticones?   

world emoji day

Us imagineu tot allò que us ofereixen aquests dibuixets que ja formen part de les nostres comunicacions? Podríeu (o sabríeu) escriure sense emoticones a les vostres xarxes socials o serveis de missatgeria instantània? Tant si us agraden com si no us agraden, no negarem que les emoticones ens estalvien moltes paraules a l’hora d’explicar com ens sentim, què ens passa…

Per què el 17 de juliol?

Però us heu preguntat mai per què se celebra el 17 de juliol el Dia Mundial de l’Emoticona? La data no és casual, al contrari: de fet, el que es considera la primera emoticona de la història és el símbol del calendari que Apple va utilitzar per presentar l’iCal. I el full del calendari representat corresponia al dia 17 de juliol. (icona del 17 de juliol iCal). Era l’any 2002, i a partir d’aquest moment, les emoticones van començar a caminar i a diversificar-se. L’arribada dels primers telèfons intel·ligents i, sobretot, les xarxes socials, van marcar un punt d’inflexió sense precedents.

Els més utilitzats

Us heu preguntat mai quina és l’emoticona més utilitzada? Amb Emojitracker podreu saber quina és la que s’usa amb més freqüència… i en temps real! I amb la Emojipedia podreu descobrir tot allò que (potser) no sabeu d’aquestes figuretes que animen les nostres converses.

Molt més que simples dibuixos!

I és que l’ús de les emoticones té implicacions emocionals. Segons un estudi fet per la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica Dr. Pifarré determinava que l’ésser humà i el seu cervell percep les emoticones de la mateixa manera que les fotografies amb imatges reals, és a dir, que provoquen emocions. És a dir, que el cervell és capaç de desxifrar les emocions agradables o desagradables que l’emoticona reflecteix. L’estudi, fet amb gairebé 200 voluntaris, es va publicar a començament de 2018 a la prestigiosa revistaPsychological Research.

Un clàssic  amb emoticones

Us sona el nom de Fred Benenson? Fa 8 anys es va atrevir a fer una cosa extraordinària: traduir el clàssic ‘Moby Dick’ de Herman Melville al llenguatge de les emoticones: ‘Emoji Dick’, amb aquest resultat. La història de la traducció és apassionant fins a arribar a la versió final. Es tracta d’un exemple de com, amb un sistema de comunicació diferent, es pot adaptar una obra literària. Benenson, de fet, és l’autor del llibre ‘How to Speak Emoji’.

Vols seguir-nos?