Una garantia per a la privacitat i la seguretat del menor

Dispositius, serveis en línia i proveïdors tenen filtres per a l’ús de la xarxa per part dels infants

Els dispositius tenen eines que ens ajuden a protegir els menors dels continguts inapropiats que hi ha a la xarxa. El control o monitorització parental no l’hauríem de concebre com una manera d’espiar o de censurar el fill o la filla, sinó com una garantia per a la seva ciberseguretat i per a la seva privacitat. De la mateixa manera que fins a determinades edats no van sols pel carrer o els prevenim dels perills que hi poden trobar, a la xarxa, on hi ha el món sencer en una pantalla, també és del tot recomanable que estiguin alerta i que els adults els garantim al màxim una navegació que arribi a bon port.

La monitorització pot ser tant per establir els temps d’ús dels dispositius com les pàgines que es visiten. Una combinació de filtres tant en els proveïdors com en els dispositius i fins i tot en els mateixos serveis en línia dona més bons resultats.

  • Proveïdor d’Internet: permet configurar filtres que ajuden a bloquejar l’accés a contingut inapropiat de qualsevol dispositiu que s’hi connecta. Un exemple, SafeSearch: quan la funció està activada, contribueix a bloquejar imatges, vídeos i llocs web explícits i inadequats, tant al telèfon com a la tauleta o a l’ordinador.
  • Operador mòbil: consulteu al vostre proveïdor els filtres que s’hi poden instal·lar. Per exemple, Movistar Protege permet, entre altres, veure i/o bloquejar amb qui parlen els menors per telèfon i a qui envien SMS, o indica la localització exacta de l’infant; Secure Net, de Vodafone, personalitza els ajustos de seguretat de cada perfil i evita l’accés a continguts inadequats o perillosos; si “sou” d’Orange, accediu al servei Kids Ready; i Yoigo també promou l’ús responsable del mòbil per part dels menors i té controls d’accés a continguts sensibles. 
  • Dispositius: tenen paràmetres de control parental. Normalment, a les instruccions que acompanyen els dispositius s’hi explica com activar aquestes eines. Disposen d’elements de control tant els ordinadors com els telèfons mòbils, les tauletes, Smart TV, les videoconsoles i els routers.
  • Serveis en línia: webs de visualització de vídeos tenen configuracions de control parental per restringir l’accés a contingut inapropiat.
  • Podeu trobar moltíssimes app de control parental, en versions gratuïtes i de pagament. MMGuardian, Kids Place, Kaspersky SafeKids o Qustodio en són només algunes. Abans d’instal·lar-vos una aplicació, recordeu mirar les valoracions, llegir els comentaris que en fan els usuaris, o ampliar-ne la informació a través d’Internet, i escolliu la que millor s’ajusti a les vostres necessitats.

Hem de tenir en compte, però, que l’efectivitat no és absoluta, sobretot a mesura que la canalla creix i pot trobar mecanismes per saltar-se aquests controls. En aquest sentit, un dels millors “filtres” és generar confiança amb el menor, la mediació amb el fill o filla, i que els pares siguin referència en l’ús de la xarxa. És important educar l’infant sobre els possibles riscos d’Internet i establir normes sobre els llocs adequats o inadequats per visitar. Una opció és fer un “contracte” amb el menor abans de tenir un nou dispositiu. També és bo donar estratègies sobre com fer front a qualsevol cosa molesta que hi vegi o que rebi. Una de les conclusions de la Youth Protection Roundtable (Taula rodona de protecció de la joventut) va ser que els controls parentals sempre s’han de veure com un instrument per donar suport als progenitors en la seva tasca d’educar, però mai com una solució per sí mateixos.

Ho comparteixes?