Cinc contes per reflexionar sobre ciberseguretat

Internet Segura publica uns relats pensats per a infants entre 6 i 12 anys 

Segons totes les dades de què disposem, els nens i nenes entren en contacte amb els dispositius tecnològics en una edat cada vegada més primerenca, i amb una gran varietat d’aparells. Són eines, com sabeu, que poden ser molt útils tant des del punt de vista formatiu com de l’entreteniment, però que també poden tenir riscos, sobretot aquells que es connecten a Internet i en qüestions relacionades amb la seguretat i amb la privacitat.

És per això que des d’Internet Segura hem publicat cinc contes, que tant poden llegir els mateixos infants com els hi poden explicar els adults, amb l’objectiu de conscienciar d’una manera entretinguda sobre la xarxa i els dispositius. Són relats per a la reflexió, i que, en cas de ser compartits entre grans i petits, poden ser un punt de partida per ampliar posteriorment la informació sobre la qüestió o generar debat. Pensem, doncs, que als centres educatius també se’ls poden fer seus i utilitzar a l’aula.

Us els podeu descarregar des d’aquí mateix. Us en fem cinc cèntims de cadascun:


El joc secret de l’Aina. És la història de dues amigues que s’inventen un nou llenguatge per evitar escriure determinades “paraules prohibides” a Internet. El joc inclou escurçar noms i cognoms de les persones, escriure algunes síl·labes amb números o inventar-se noves terminologies per a carrers i places.





Ho vaig descobrir jo!. Una mestra explica als seus alumnes què és una adreça de correu electrònic i els fa inventar-se’n una. Tots cauen en el mateix error. Quin? Ho descobreix el protagonista del relat.







Les meves fotos i les fotos de mi. Els cinc contes tenen una finalitat didàctica per als infants, però també la poden tenir per als adults. Especialment aquest, que narra que una nena de deu anys vol reunir totes les fotografies que li han fet els seus pares, i en troba milers. Moltes les vol esborrar perquè no li agraden, però els pares li expliquen que potser mai les podrà esborrar “del tot” perquè les van compartir a les xarxes.




Mort de por i espantat. Una metàfora de com ens pot “xuclar” la xarxa o de com pot quedar infectat el nostre dispositiu si cliquem a enllaços sospitosos o que no sabem on porten.







No me’n recordo. Una narració un xic diferent de les anteriors, ja que tracta de l’addicció a les pantalles, en aquest cas als videojocs. Com tots els altres, explicat en primera persona per un infant.  




Ho comparteixes?