#StopFrauDigital: que no et donin gat per llebre

Iniciem una campanya amb l’objectiu d’empoderar la ciutadania perquè no caigui en estafes i enganys que es transmeten a través d’Internet.

Fins al mes de gener del 2021, el programa Internet Segura de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya tindrà la mirada posada en el frau digital. Amb la campanya #StopFrauDigital, que no et donin gat per llebre, que constarà de diverses accions, es vol remoure consciències i empoderar una ciutadania que està exposada a enganys que arriben a través de la xarxa.

#StopFrauDigital serà una campanya col·laborativa, que agregarà diversos missatges d’organismes públics, entitats i associacions, tot a l’objectiu que arribi a la major franja de ciutadans possible.

Pel que fa a les estafes cibernètiques, l’agència europea ENISA proposa que les accions desenvolupades se centrin en explicar les amenaces actuals de cara a informar a la societat i amb l’objectiu de minimitzar els riscos. També en aquest cas la covid-19 ha jugat un paper important a l’hora de generar un increment d’estafes a través d’Internet.


Tema d’actualitat

#StopFrauDigital, que no et donin gat per llebre engega just acabat el Mes Europeu de la Ciberseguretat i que aquest 2020 tenia com a un dels eixos a tractar les estafes cibernètiques. I és que, a causa de la propagació de la pandèmia de la covid-19, totes les dades indiquen que l’augment de les compres i els pagaments a través de la xarxa motivarà un increment del frau digital.


Sis grups d’estafes més usuals

Totes les accions de la campanya s’encabeixen en un o altre grup de frau més habituals a dia d’avui:

Relacionats amb la covid-19

Els ciberdelinqüents s’aprofiten de la por i la incertesa de la població per aconseguir vendes falses o directament inexistents a través de la xarxa, o per suplantar organitzacions mèdiques o farmacèutiques.

Sobre les formes alternatives de pagament

S’usa l’auge de nous sistemes que requereixen de connexió a la xarxa, que eviten intercanviar efectiu, per sostreure diners de manera fraudulenta a través de diverses metodologies.

Comerç electrònic

Frau en les passarel·les de pagament en línia, fent creure a la víctima que es troba dins d’un entorn segur i controlat sense que hi sigui. La víctima hi deixa dades sensibles que després aprofiten els delinqüents.

Suplantació d’identitat de grans organitzacions i marques

En aquest casos suplanten les identitats de marques conegudes per fer creure a la víctima que té operacions pendents (per exemple amb Hisenda, el servei de paqueteria o la companyia telefònica).

Canvis econòmics sobtats

Es fa creure a la víctima que ha obtingut un premi, un reemborsament, una herència, o se li ofereixen inversions amb una gran rendibilitat a curt termini.

Enganys de relacions i entorns humans

Fraus en pàgines de cites amb l’objectiu d’extorsionar, ofertes de treball falses on cal posar diners per signar un contracte, o estafes relacionades amb donacions o caritat…

Recentment hem publicat un vídeo protagonitzat per sis ciutadans i ciutadanes que exposen la seva opinió i les seves preocupacions sobre les estafes que es poden produir en les compres amb targeta per Internet.