Andreu Veà: “Som els primitius tecnològics d’una civilització que no existeix encara

Ha escrit el llibre ‘Tecnología para andar por casa’

Qui és Andreu Veà?

Twitter: @landreu

Enginyer en Telecomunicacions, doctor enginyer en Electrònica i màster en Gestió TIC

Director del programa d’investigació WiWiW a la Universitat de Stanford

Pioner d’Internet al nostre país

Com definiries ‘Tecnología para andar por casa’?

Aquest llibre va néixer a l’habitació de l’hospital on estava ingressat el meu germà malalt de càncer. I ens vam preguntar: ‘Què podem fer per ajudar la resta?’. Vam decidir fer un llibre sobre tecnologia dividit en tres grans blocs: el patrimoni digital, respostes sobre tecnologia i consells de compra tecnològica. No és un llibre d’autoajuda, sinó d’autodefensa. Em poso en llocs on mai ningú no s’hi ha posat i explico coses que mai ningú no s’ha atrevit a explicar.

Quins creus que són els elements bàsics que, com a usuaris, ens poden permetre de mantenir les dades segures?

Sempre explico la regla del 3-2-1: cal tenir sempre tres còpies de seguretat dels arxius més preuats, en dues tecnologies diferents (per exemple, un disc dur i una memòria SD o un Blu-Ray enregistrat; no recomano el núvol perquè la privacitat és relativa), i una sempre fora de casa (a casa dels pares, dels sogres…).

Què n’opines del doble factor d’autenticació?

Solen ser pesats des del punt de vista de la usabilitat, però tota la resta són pros. Veiem com contínuament hi ha fugues de dades personals, i cada cop és pitjor. Aquesta és una manera més segura, tot i que la seguretat al 100% no existeix. Jo sempre recomano que a tots els serveis en xarxa s’utilitzi el doble factor d’autenticació.

Com és la nostra privacitat a la xarxa? Som conscients de què ens juguem?

Fixa’t: en un hospital tens un nombre limitat de camps per registrar. Saps quin és l’ordre de magnitud que Facebook té sobre tu? Uns 100.000 camps! T’ho mesuren absolutament tot. La segmentació és tan precisa que saben més de tu que no pas tu mateix. Quan tots tinguem aquesta por, hi haurà una empresa privada que oferirà un servei que contrarestarà tota l’analítica a què estem sotmesos.

Un futur ben incert, doncs…

Som els primitius tecnològics d’una civilització que no existeix encara. Els que vinguin d’aquí a 50 anys, se’n riuran de nosaltres quan vegin que pengem fotos dels nostres fills al perfil de WhatsApp. Fins que no tenim un problema no ens convertim en paranoics de la seguretat.

Som esclaus de les wifis. Què ens en pots explicar que no ens hagi explicat mai ningú?

Les wifis sempre van malament. Al meu llibre explico alguns trucs per millorar la cobertura de la wifi a l’interior de les nostres cases. Per exemple, no hem de posar el router a prop del microones o el telèfon inhalàmbric per evitar interferències (tots dos funcionen a la mateixa freqüència). Ni en un espai enrajolat, ni en un extrem de la casa. El router l’hem de veure com una bola que va irradiant ones

Són segures?

No, en absolut. És molt fàcil accedir a les dades dels dispositius que es connecten a wifis gratuïtes. Les wifis sempre les hem de tenir codificades.

Existeix l’obsolescència dels dispositius o és una llegenda urbana?

És cert que hi ha mòbils que podrien durar molt de temps però tenen bateries amb una vida molt limitada, i que no es poden substituir. De fet, estem fent productes que són pitjors que fa 15 o 20 anys, d’empreses que ja han desaparegut però que tenien productes molt bons i patentats (i que no es poden fer servir). La meva Palm en color tenia una bateria que durava una setmana! Aquest mòbil que tinc, la bateria amb prou feines dura un dia. Puc fer més coses? Sí, és clar, però n’hi ha moltes que no em serveixen per res.

És difícil imaginar-se com seran els dispositius del futur…

Ningú no es creu que, en els cotxes actuals, hi ha una setantena de centraletes electròniques que no es parlen entre elles, funcionen de manera autònoma. Ara el que farem serà disfressar un ordinador de cotxe i entrarà en l’economia exponencial. Tesla i Google han fet això. Els cotxes seran elèctrics, connectats, autònoms i compartits. Per què Apple es va menjar Nokia? Perquè va saber disfressar un ordinador de telèfon. Quan hi hagi un ordinador disfressat de cotxe, els que només saben fabricar cotxes ho tindran molt magre. Anem avançant, si ningú no ho trenca, cap a la comoditat de les persones, la Internet de les coses.

Ho comparteixes?