Un amic molt especial

Relats sobre ciberseguretat per a nens i nenes

Aquest relat explica la història de l’Èric, un nen a qui no li agrada ni el futbol, ni els videojocs ni les pel·lícules de superherois. A ell li agrada ballar! I això li porta problemes a l’escola perquè sempre hi ha qui no ho entén.

A ell li agrada ballar, ballar i ballar; odia els videojocs, no es pot estar més de dos minuts assegut davant d’una pantalla sense que els peus se li comencin a moure al ritme de la musiqueta, i del futbol no en sap res de res. A vegades em pregunten: ‘Si sou tan diferents, si us agraden coses tan diferents, per què sou amics?’.  I jo sempre responc: ‘Perquè som amics, i prou. No cal que ens agradin les mateixes coses per ser amics!’.

El Blai és el meu amic. És un amic especial. Bé, de fet, és un amic i prou. Això d’especial no ho havia entès mai per què m’ho deien. A mi m’agrada el futbol, els videojocs i les pel·lícules de superherois. A en Blai, en canvi, tot això l’avorreix. I molt. A ell li agrada ballar, ballar i ballar; odia els videojocs, no es pot estar més de dos minuts assegut davant d’una pantalla sense que els peus se li comencin a moure al ritme de la musiqueta, i del futbol no en sap res de res. A vegades em pregunten: ‘Si sou tan diferents, si us agraden coses tan diferents, per què sou amics?’.  I jo sempre responc: ‘Perquè som amics, i prou. No cal que ens agradin les mateixes coses per ser amics!’.

A la classe diuen que el Blai és raret, que fa coses ‘de nenes’. I no volen jugar amb ell, no fan cap esforç per intentar conèixer-lo. Jo no tinc cap problema amb la resta de companys, però, és clar, moltes vegades em trobo al mig. No sé com explicar-ho. El Blai és molt amic meu, però els altres també… Quin embolic!

Fa uns quants mesos el Blai em va dir que l’havien seleccionat per un concurs de ball, que l’havien trobat a través del seu canal de YouTube. Buah, quina passada! Té una facilitat per ballar! El Gerard, la Júlia, la Bet i l’Adam, els ‘popus’ de la classe, ho van sentir i van començar a riure’s del Blai. Ell es va plantar al davant, els va mirar de fit a fit i els va respondre: ‘Ballar és el que més m’agrada i algun dia seré un ballarí famós’. Els quatre es van quedar palplantats sense saber què dir. Van restar un moment callats, en silenci, fins que al final, van girar cua i van marxar fent mofa.

Des d’aquell dia, el Gerard, la Júlia, la Bet i l’Adam li fan la vida impossible. I no només a l’escola, també a fora. El Blai em va explicar que al seu canal de YouTube hi ha un munt de comentaris despectius sobre els vídeos que penja. De fet, també em va dir, molt avergonyit, que també se’n riuen els de l’escola que ja tenen mòbil. Es veu que hi ha un grup de WhatsApp que es diu ‘Blai Elliot’. ‘No puc més’, em va dir.

Pobre Blai! Si a classe abans passava més o menys desapercebut, ara pràcticament ningú no parla amb ell, i tot són mirades i rialletes. ‘Només puc confiar en tu… i en la Rita’, va reconèixer-me trist.

El Gerard, la Bet, la Júlia i l’Adam són amics meus. O creia que ho eren. Perquè no puc confiar en algú que malparla, que insulta, que menysprea un altre amic meu. No ho creieu? Per això quan el Blai em va dir que ho havia explicat als pares i que els pares li havien proposat canviar d’escola, em vaig entristir molt. ‘I tu, Blai, vols canviar d’escola?’, li vaig preguntar. ‘Jo? Jo no vull que ningú es rigui de mi perquè m’agrada ballar i no m’agrada jugar a futbol. Jo vull ser lliure de fer el que vulgui’, i em va mirar amb un aire trist i una mica abatut. ‘No et preocupis, Blai, jo t’ajudaré, d’acord? Ets el meu amic, i els amics, els amics de debò, s’ajuden. Tu faries el mateix per mi si tingués un problema? Oi que sí? Doncs no et preocupis!, va dir-li.  

I així va ser com, a poc a poc, vaig començar la meva missió d’explicar a tothom que el Blai era un superamic, que era un ‘crack’ del ball i que ens podia ensenyar moltes coses. Haig de dir que la Rita em va ajudar molt. I a poc a poc vam anar convencent-ne uns quants, que alhora en van convèncer d’altres.

Sabeu qui és ara el Blai? No és el ‘popu’ de la classe, però el respecten i no li fan la guitza. Tothom sap que és un fan del ball, que té un canal a YouTube on hi penja coreografies, que no li agrada el futbol i que odia els videojocs. I no passa res, res de res. Un treball de classe que la tutora ens va fer fer sobre el respecte a la diversitat (crec que es deia així) va obrir els ulls a més d’un. L’amistat va molt més enllà dels gustos. 

Evidentment, el Blai va guanyar el concurs de ball per al qual havia estat seleccionat. Potser és cert que algun dia es convertirà en un ballarí famós.