‘Gambling’ a la xarxa, una diversió que pot sortir cara

Les apostes esportives, el casino o el pòquer no estan permesos als menors d’edat si comporten jugar-hi diners



Gambling

Es podria traduir al català com a ‘joc d’aposta’, i és l’activitat consistent en jugar-se un bé material o diners sobre el resultat d’un esdeveniment incert. El motiu que impulsa el jugador és d’obtenir un estímul lúdic i/o econòmic.



4 de cada 10 ludòpates s’enganxen als jocs d’apostes quan encara són menors d’edat. Així ho indiquen les dades epidemiològiques disponibles i ho explicava el Consell de l’Audiovisual de Catalunya a principis d’aquest any, que també alertava que gran part dels anuncis de jocs i apostes en línia de la ràdio i la televisió s’emeten en horari protegit. Tots els indicadors demostren un increment molt destacat de les apostes en línia en els darrers anys, especialment de les esportives, i també de jocs com el casino, el pòquer o el bingo a través d’Internet. El boom d’aquest tipus de diversió, gràcies en gran part a unes fortes i constants campanyes publicitàries protagonitzades per cares conegudes (bàsicament esportistes de primera línia i presentadors estrella de televisió), els diners inicials que regalen per jugar, i l’obertura de molts salons recreatius i de joc en poc temps — la instal·lació d’aquests espais està regulada pel Decret 37/2010, de 16 de març —, ha encès les alarmes. Mentre als casinos i bingos “tradicionals” hi ha un control d’aquells adults que hi accedeixen, a la xarxa tot això es fa més difícil de controlar — i més fàcil d’accedir al joc encara que, per exemple, no es tingui l’edat legal per fer-ho —, i, com sabeu, Internet no té horaris i és accessible des de qualsevol lloc.



Cal deixar clar que, per als majors d’edats, és legal jugar a jocs d’apostes a la xarxa, sempre i quan es faci a través de webs amb llicència. La mateixa Direcció General d’Ordenació del Joc del Ministeri d’Hisenda en facilita el llistat, i també si aquests webs estan adherits al servei de Phishing Alert (és molt habitual l’entrada de phishing a través de les pàgines de jocs i apostes).



Diversos estudis, com ja apuntàvem només començar, indiquen que els adolescents són especialment vulnerables a desenvolupar una addicció al joc. “Una de les possibles raons que es postulen per explicar l’augment de les taxes en adolescents i joves és que aquests són la primera generació que ha viscut un increment tan important de les oportunitats de joc”, apunten des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que defineixen l’addicció al joc com “un trastorn multicausal, en el qual intervenen factors de risc ambientals, psicològics i neurobiològics. La interacció entre aquests factors afavorirà el desenvolupament i manteniment del trastorn”. El Consell afegeix que “els estudis indiquen que els adolescents creuen que les apostes esportives són una activitat implícita de l’esport. Consideren que es tracta d’una experiència social lligada a la diversió que no comporta cap risc associat”.

Que l’addicció al joc és un problema greu queda fora de tot dubte, un problema de salut pública com afirma la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS). De casos en què s’ha arribat a situacions extremes n’hi ha múltiples i en multitud de països (podeu llegir-ne un parell d’exemples en aquest article de l’Hospital de Sant Joan de Déu), i per tant és del tot aconsellable estar-hi alerta i prendre precaucions. Segons el mateix centre hospitalari, “la majoria de nois i noies d’entre 11 i 16 anys amb conductes problemàtiques respecte el joc han desenvolupat la seva obsessió bàsicament a través o a partir dels jocs d’ordinador i de les xarxes socials que consumeixen habitualment a les seves llars”.

Preguntes a fer-nos…

Fent bona aquella màxima que més val prevenir que curar, aconsellem que, si teniu fills i/o filles menors d’edat, us feu aquestes preguntes relacionades amb els jocs:


Controleu que els jocs siguin aptes per a l’edat que tenen, interesseu-vos per saber de què tracta allò que juguen, assegureu-vos que no canvien de joc quan no hi sou…

Els menors no poden tenir targeta bancària pròpia sense supervisió d’un adult, però els pot resultar fàcil “esquivar” aquest control, o pensar altres maneres de fer apostes online sense que necessitin targeta… Parleu amb ells, expliqueu-los que als menors els està prohibit jugar amb diners, comproveu també de manera freqüent els vostres comptes corrents i càrrecs a les targetes…

Els mateixos proveïdors d’internet han facilitat eines que permeten revisar el temps d’ús de dispositius. Aneu a les nostres FAQS per saber-ne més.

Dispositius, serveis en línia i proveïdors tenen filtres per a l’ús de la xarxa per part dels menors. Sapigueu-ne més clicant aquí.

Endinsar-se en el món del joc patològic acostuma a comportar canvis de càracter, d’humor… Estigueu-ne atents!


A ITA, especialistes en salut mental, proposen aquest test per a l’avaluació o autoavaluació de l’addicció al joc.

Consells per a familiars i amics de jugadors patològics

Aquestes són algunes de les recomanacions que fan des de Fora de joc, associació per a la rehabilitació de jugadors patològics i altres addiccions, a familiars o amics d’addictes al joc:

  • Disponibilitat i recolzament. Us heu de mostrar disposats a ajudar-lo, a complir unes mesures preventives, un tractament que l’ajudi a deixar el joc, a recolzar-lo tot i que pugui recaure o equivocar-se. Tenir clar que quan més consens i recolzament tingui el jugador, més fàcil serà que accepti el problema i lluiti per sortir-se’n.
  • Fermesa i comprensió. El primer pas és resoldre la pròpia situació emocional, per posteriorment intentar entendre que estan davant d’una addicció. La fermesa amb què es plantegin al jugador els objectius i mesures a seguir han d’anar acompanyades amb comprensió dels comportaments que té el jugador, posant-se emocionalment en la seva situació. Cal mostrar respecte com a persona mentre s’ofereix el recolzament per fer allò necessari per mantenir l’abstinència en jugar.
  • Orientació professional. Acudir al suport de professionals, psicòlegs o psiquiatres, amb experiència en joc patològic i addiccions. Rebre l’orientació necessària davant els problemes que sorgiran, facilitar el compliment de les mesures preventives i aconseguir un abordatge terapèutic del menor i el seu problema. La rehabilitació és un procés llarg i recuperar la confiança estarà associat al compliment de molts objectius diferents, no només el control dels diners.

Us recomanem també mirar aquest vídeo d’una conferència de Susana Jiménez Murcia, cap de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge, sobre l’addicció sobre l’addicció al joc i a les tecnologies.



En el cas que sospiteu que per al noi o noia el joc ha passat de ser un entreteniment a una necessitat, poseu-vos en contacte amb els professionals sanitaris del vostre centre d’atenció primària.
Disposeu les 24 hores del dia del telèfon CatSalut Respon (061). També podeu contactar amb ACENCAS, Associació Centre Català d’Addiccions Socials.



Hospitals amb unitats especialitzades en joc patològic: Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic, Hospital de Bellvitge, Consorci Sanitari de Terrassa, Xarxa Assistencial Universitària Manresa, Parc Hospitalari Martí i Julià, Consorci Sanitari del Maresme, Hospital Santa Maria.




Ho comparteixes?