Per primera vegada, l’OMS considerarà l’addició als videojocs com una patologia

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considerarà l’addicció als videojocs com a malaltia mental, en la pròxima actualització de la classificació internacional de malalties (que no s’actualitzava, de fet, des dels anys noranta). Segons l’OMS, aquest desordre es manifesta per la manca de control sobre el joc (associat a la freqüència, intensitat, durada, acabament), l’abandonament d’altres interessos de la vida en detriment del joc, i la continuació o escalada del joc tot i les conseqüències negatives.

En aquest interessant article de Jordi Bernabeu, sobre l’ús que fan els adolescents de la xarxa, es posa de manifest que, per exemple, ‘l’smartphone és el dispositiu a partir del qual el noi o la noia manté activa la seva funció socialitzadora, el seu procés de relacions, durant les vint-i-quatre hores al dia (…) i esdevé una extensió més de la seva persona’.  Un ús inadequat d’aquest dispositiu pot generar comportaments de caire addictiu.

Com podem saber si un nen o un jove té actituds que ens fan pensar en algun tipus d’addicció al joc, per exemple? Si juga massa hores seguides durant massa dies seguits, i es desocupa de temes vitals importants com ara les relacions amb amics i família, les escolars…); si gestiona diners sense permís i control (un capítol a part són els jocs basats en apostes); si adopta una actitud d’aïllament i/o d’irritabilitat. Aquests indicadors personals, socials, familiars i acadèmics són les variables per detectar si ens trobem al davant d’un problema d’addicció.

I la pregunta definitiva: què podem fer?  Aquí teniu algunes propostes:

  • Utilització dels dispositius electrònics en espais comuns de la casa.
  • Tenir una normativa clara d’ús dels dispositius.
  • Potenciar altres alternatives d’oci no connectades o tecnològicament depenents.
  • Transmetre un missatge de responsabilitat, moderació, prudència i respecte, i els bons usos.
  • Ser conseqüent i intransigent amb les pràctiques d’assetjament o qualsevol tipus d’atac a través d’Internet.

El problema de les addiccions a les noves tecnologies en general (no només als videojocs en particular) és una qüestió que augmenta de manera exponencial a la irrupció noves plataformes, dispositius, etc. En aquest sentit, per exemple, la Fundació Catalana de l’Esplai, en el seu programa de vacances familiars, ha proposat una setmana de desintoxicació digital en família. En què consisteix? Doncs molt senzill: una setmana completa, per a pares i fills, desconnectats absolutament de qualsevol dispositiu electrònic: mòbil, tauleta, ordinador, consola…  Aquesta opció de vacances no fa altra cosa que posar en evidència la preocupació de les famílies pel que fa a la hiperconnexió, tant de pares com també de fills, i ofereix un model d’oci allunyat de les pantalles, tot fomentant les relacions socials de base. I atenció, no només està pensada per a nens i joves sinó també per a pares.

Si parlem de desintoxicació digital, mireu-vos aquests dos vídeos que parlen d’aquest concepte des d’una perspectiva ben metafòrica.

Ets un addicte als videojocs?

El teu fill és un addicte als videojocs?

Vols seguir-nos?