Combatem el masclisme digital des de la xarxa

Les denúncies i la prevenció, clau en la lluita

No és cap secret que, percentualment, les dones experimenten molt més que els homes casos de ciberassetjament, com tampoc que les noves tecnologies s’han convertit, sovint, en eines de control de la parella. En una setmana com aquesta, la del Dia Internacional de les Dones, volem recordar des d’Internet Segura que existeixen iniciatives en la mateixa xarxa per exposar temes com aquests o també ocorreguts en la vida “no digital”. 

Una que es va fer molt popular, sobretot gràcies al fet que va ser abraçada per moltes personalitats públiques, va ser #MeToo. Aquest moviment viral, iniciat a final del 2017, té com a finalitat denunciar situacions d’agressió o d’abús sexual, i les usuàries i els usuaris del hashtag també expliquen experiències sobre comportaments misògins o masclistes en situacions quotidianes.

L’etiqueta té el seu equivalent en català, #Jotambé, però hi ha iniciatives del mateix estil que han sorgit directament a casa nostra. És el cas de #MatxisEI i #MatxisdeCau. Ambdues són molt recents, i les noies i dones s’empoderen per explicar a la xarxa casos protagonitzats per nois o homes que es mouen en ambients que, a priori, estan allunyats dels comportaments masclistes, però que tenen o han tingut comportaments vers les dones que no es corresponen amb els valors que diuen defensar.

Denunciar-ho Exposar els casos a les xarxes socials pot ser una bona via tant des d’un punt de vista de teràpia o ajut personal com de prevenció per a altres persones. O perquè altres persones que han passat per situacions similars sàpiguen que no estan soles i poden obtenir més informació de com defensar-se. Però en funció de la naturalesa dels fets, de la gravetat, cal presentar denuncia. Per exemple, una pràctica malauradament molt habitual que mescla noves tecnologies i masclisme és compartir fotografies o vídeos a les xarxes o en determinades pàgines d’Internet d’exparelles. No fa pas gaire, el Tribunal Suprem dictaminava que és delicte reenviar la fotografia d’algú despullat perquè afecta greument la seva intimitat. Com diu un dels lemes de la campanya d’enguany de l’Institut Català de les Dones, #NoCallis.

L’assetjament i la violència digital són denunciables. Conserveu aquells missatges ofensius o violents per poder-ho fer. Igual que cal denunciar els maltractes físics o psicològics que es donen en el món “real”, també cal fer-ho en els que es produeixen en el món digital. El telèfon 900 900 120, de l’Institut Català de les Dones, està destinat a donar suport a les víctimes que han patit violència física i psicològica. I durant les 24 hores del dia us podeu dirigir a qualsevol de les dependències policials dels Mossos d’Esquadra per interposar denúncies. També podeu fer denúncia directament a la xarxa social en qüestió per tal que donin de baixa o bloquegin el perfil assetjador.

Sovint aquest tipus d’imatges s’obtenen a través de la pràctica del sexting. Possiblement n’heu sentit a parlar: és l’enviament o intercanvi d’imatges o vídeos de continguts de tipus sexual, amb la mateixa persona que ho envia com a protagonista. Fer difusió d’imatges o vídeos d’aquesta naturalesa sempre té riscos, a curt o a llarg termini, i passarà a formar part de la vostra petjada digital, però si tot i així us agrada practicar el sexting, fora bo que, per evitar possibles sextorsions (per exemple com la del vídeo que trobareu més avall), prenguéssiu determinades precaucions que es basen en el sentit comú. Una bona opció és que, en aquestes fotos o vídeos que compartiu, no es visualitzi el rostre. També podeu tenir en compte si la persona amb la que feu aquest intercanvi de material sexual la coneixeu de fa poc temps o bé es tracta d’una relació consolidada… tot i que el segon cas tampoc és garantia de res. I us recordem una vegada més la importància de no compartir les vostres contrasenyes amb ningú, per propera que sigui la persona.

Llegiu la Declaració Institucional del 8 de març del 2020 de la Generalitat de Catalunya.